Foto extreta d'Internet
The leading guyWords would't come stumbled all deaf and dumb
As the crowd awaits his great escape
And his fingers wouldn't move nervous back and blue
Just an eye game, game away now
And he had moved
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
So the crowd spit him out
And they shot him through the skies
They crucified rock and rolls worst leading guy
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
Micah P. HinsonAvui voldria parlar d'un personatge que tot coneixent-ne la seva trajectòria em sembla emblemàtic. És el cantautor
Micah P. Hinson que poc té a veure amb el Mika discotequero que tots hem conegut últimament i que té una veu que es pot assemblar a en
Freddy Mercury però que l'estil musical no té res a veure amb el purament estil de
Queen. Micah P. Hinson és un individu que està emmarcat dins l'escena country, folk i rock a l'estil
Johny Cash o
Nick Cave però amb un toc molt personal. El més curiós d'aquest personatge però és la seva vida i el valor que li suposa haver-se dedicat a la música.
Mica va néixer a
Memphis en el sí d'una família força estricta i de conviccions molt religioses. La seva adolescència ja vé bastant marcada per la música i la composició però el fet que dóna un gir a la seva vida és la presència d'una dona que l'introdueix completament en el món de les drogues i en certa manera, el desvincula de la música. Així,
Micah l'any 2000 és detingut i entra a la presó fins als 19 anys per "falsificació de receptes de medicaments". Un cop surt de la presó és expulsat de casa els pares i es troba amb les butxaques buides i sense absolutament res. Obligat a fer de captaire i dormint a cases d'amics, a cases de desconeguts, pels carrers...passa gairebé dos anys com un autèntic rodamón necessitat.
Micah en aquests moments està a punt d'enfonsar-se, no tant pel fet d'haver de viure enmig dels carrers sinó més aviat pel fet de no tenir ni una guitarra per compondre (la seva veritable passió). Més endavant, aconsegueix una feina de telemarketing, d'aquesta manera pot dormir en un hostal i aconsegueix també una guitarra i altres instruments que li deixen uns amics. Durant aquesta època tant dura i font d'inspiració aconsegueix compondre unes 30 cançons.
L'any 2003 es dedica a treballar els seus antics temes amb el grup de Texas
The Earlies i, és a partir de llavors, quan una de les seves maquetes va arribar a la BBC a través d'un amic i Micah comença a veure el progrés després de la decadència.
La seva vena artística es deixa veure i és valorada per primer cop després d'una llarg malson. Tot i així, els entrebancs encara hi són presents. Els guanys dels seus primers discos van servir per pagar moltes de les multes que tenia pendents per tema drogues i altres. Les segones veus dels seus discos han estat cantades per ell en diferents tonalitats per manca de pressupost.
Amb les mans buides, una guitarra, un ampli i una bateria i poca cosa més va aparèixer a un concert que es va realitzar a Madrid l'any passat tot dient:
Sóc pobre i m'han robat. La pròxima vegada portaré banda. Avui vé un amic de bateria, l'ha après a tocar fa dues setmanes i només se sap les meves cançons.
Així és com Micah representa l'anti-glamour amb el seu aspecte auster. Aquest personatge ningú ho diria però té 20 anys, quan en realitat sembla que en tingui 40. No pensem el contrari quan escoltem aquesta veu tan madura. Totes aquestes coses donen un valor molt apreciable als seus temes que són conseqüència de totes aquestes vivences que sobrepassen l'aventura i que serien autèntiques tragèdies i que queden constatades dins del seus discos. Un noi amb un passat ben obscur. Jo avui he posat la cançó
The leading guy del disc
The Baby& the satellite, una de les molt poques que surt en el playlist i una de les meves preferides. M'agrada molt aquesta combinació amb les dues veus greus. Jo us recomanaria, però, que us baixeu els dos discos d'Internet, no us n'arrepentireu.
Words would't come stumbled all deaf and dumb -Micah P. Hinson-
El seu myspace: www.myspace.com/micahphinson
TB
Què passarà aquest any amb la crisi?? Minvarà la nadalmania?? jo crec que no. Les obligacions, són obligacions. I jo em pregunto, què té aquesta festa d'espontani?? t'obliguen a decorar el pis o la casa, t'obliguen a consumir (quilos i quilos de menjar que la meitat s'acaben llençant i regals, per a tothom i...pel tio, pels reis. Encara és molt que no s'hagin inventat més dies!), t'obliguen a reunir-te amb la família (t'has de veure les cares en el moment i amb algú que no et fa massa gràcia veure, altres sí). És a dir, tot això és equivalent a = calers. Potser aquest any, alguna cosa es notarà en les compres, però segur que hi ha gent que ha estalviat per això. És com una cosa sagrada.
