Si quan baixes de l'avió respires la calma i saber estar d'una illa petita, és que estàs a Menorca. Sense dubte, m'estava introduint dins l'atmosfera menorquina.
El blau i el verd es creuen simultàniament i juguen un paper molt important en la tonalitat de colors de l'illa. Per la part del Nord destaquen les aigües blavoses que transmeten sensació de frescor. També les cales rocoses d'un color roig i marronós que, estranyament, per les èpoques que estem, hi governa la tranquil·litat. De la part del Sud, molt més àrida, calorosa i poblada ens atrau el verd quasi transparent de les seves aigues i la sorra blanca i fina.
Una illa especial i tres llocs per recordar: Cala Pilar, Cala Mesquida i Ciutadella.
La resta, és també magnífic, sobretot el conjunt de cales del Sud amb aigües cristal·lines que són un autèntic plaer pels sentits.
Cala Pilar va ser un dels primers trajectes a escollir. La idea de veure tot el que fos possible amb el cotxe però només quedar-nos a les cales amb més personal·litat, em cridava l'atenció. El primer dia després del viatge i del vol, desitjava respirar l'aire pur d'una cala aïllada en què el silenci i tant sols el xiuxiueig de les onades fossin els protagonistes de la vetllada. Vint minuts de cotxe des de Ciutadella, més trenta cinc minuts a peu van ser necessaris per emprendre camí cap al Pilar. Quan els meus ulls van travessar l'última muntanya que feia falta per arribar a la Cala i en van veure només una part, vam saber que el primer dia el nostre destí seria allà. És la cala roja per excel·lència amb contrastos de colors i molta vegetació.
Cala Mesquida no deixa indiferent pel lloc on es troba situada la platja en un nucli pescador a prop de Maó format únicament per quatre o cinc cases i una antiga torre de vigilància. Vaig tenir molt bones vibracions en aquell poble i això a fer que el visités per segon cop un altre dia. Hi tenia assumptes pendents.
Ciutadella. De dia, transmet moviment i força. Passejant pel casc antic, en aquesta ciutat emmurallada, es com si hi restessin brots medievals en algun lloc concret. Els ulls es van distraient contínuament ja que no paren de veure petits encants que fan que no s'aturin De nit, és la ciutat pacient on tot passa lentament; la gent passejant tranquil·lament pels carrers, observant algun músic que està tocant, asseguts en una terrassa prenen un gelat o bé en un bar amb unes copes de més i comentant la idea de com seria venir a viure en una ciutat com aquesta.
Els venedors a les parades també tenen aquesta sensació, tot és un no parar de venir i marxar de gent però les hores es fan lentes i interminables i amb el desig que continuiï així.
Em quedaria hores i hores a la plaça del Born tantejant cada racó i després seguiria i m'aturaria a la plaça de la catedral.
L'últim toc de màgia el va donar el concert de Cris Juanico a la Plaça del mercat el dia 10 d'agost. Simplement màgia.
Qui va a Menorca, torna. I jo tornaré, això segur.
TB
