...
Dos nens que s'observen l'un rere l'altre amagats darrere un paret. Es troben l'endemà i ja han passat 20 anys. Dues mitges vides. Han viscut durant vint anys amb: esperança, por, alegria, enveja, odi, amor, desamor...moments que s'han fet eterns i altres que encara tenen la sensació de no haver-los viscut per la ràpidesa en què s'han esfumat. Han passat 20 anys però encara recorden aquell moment en què es van mirar. Sembla que fos ahir i que aquest parèntesi del mig només hagi estat el del son.
Les dues mirades es troben i, no es coneixen perquè es recordin sinó pel què expressen aquells ulls. Han passat 20 anys però encara conserven la innocència del primer dia. Són els màxims exponents de la supervivència ja que en la seva vida s'han trobat en situacions molt complicades però ells semblen estar il·lesos. Però ara és una innocència més viva. És l'efecte del temps.
...
TB
