El teu pitjor enemic és el teu gran mestre.
(Dalai Lama)
No sóc budista, però hi ha coses d'aquesta filosofia-religió que estan bé. Cada divendres, a Catalunya radio a les 20:15 en parlen i fan uns moments de meditació. Jo aquí ja no hi entro, però a vegades escolto el debat i és prou interessant. Ahir van dir aquesta frase que he posat avui i em va cridar l'atenció. En realitat, el que pensem que és el nostre major enemic, es converteix en el nostre principal mestre perquè a través d'aquest ens acabem coneixent més, perquè posem en pràctica tot un seguit d'estratègies d'autocontrol o d'impuls per fer front a aquest. Un cop les haguem utilitzat, ens adonarem si aquestes ens han estat útils o no i haurem creat un aprenentatge. També deien que això de l'enemic, depen molt del context, de la situació, de les impressions, de la imatge que tenim de nosaltres mateixos, l'ego, etc.
Al final "tot acaba sent relatiu".
El sentit de l'humor, segons aquest principi, és molt important per frenar aquest tipus de pensaments negatius.
Bé, tot això només són teories. La pràctica és molt més complexa del que sembla, però no està malament a vegades escoltar coses d'aquestes, agafant el més important de cada cosa però tenint molt clar el límit d'aquestes filosofies o religions, ja que a la pràctica totes acaben sent el mateix.
He posat dues fotos: una és la del Ying-Yang, un símbol molt representatiu i força antic que indica el principi de totes les coses: que tot està lligat, que allò positiu va lligat amb allò negatiu, la masculinitat i la feminitat, el si i el no, etc. I l'altre també és el Ying-Yang però en forma d'ull i aquesta és perquè m'ha agradat, perquè l'he trobada original.
No he posat cap foto del Buda ni del Dalai Lama perquè em semblava que m'estava posicionant massa o fent propaganda d'una cosa a la que no crec i perquè els budes ja rallen últimament amb les decoracions colonials. Avui en dia, tothom té un buda al seu pis per decorar. Penso, si no hi creuen els que el posen, no hi han figures més divertides i més originals per posar???
Bé, això era un break als moments musicals perquè, no vull que aquest blog es converteixi únicament en matèria musical.
2 comentaris:
Hola. Vaig a donar-te la meua opinió provinciana (perdona les faltes) per què aquest es un tema per a mi molt interesant.
Dius que el teu pitjor enemic és el teu gran mestre. [per a mi] Això es mentida. Una mentida tan gran com l'univers. Per què dic aixo? Per dos motius. Primer: només tenim un enemic real (invalidant l'adjectiu comparatiu "pitjor"), mai el podrem veure si no es utilitzant sistemes auxiliars (espills, fotografies); sempre estara endavant de nosaltres i tots aquells que considerem com enemics només son titelles de nosaltres mateixos en la mesura de que els assignem rols "oposats" a la realitat que creiem ser. Quan els superem no estem derrotant-los, sinó corregint els defectes inherents de la nostra personalitat.
Segon: Només tenim un mestre: nosaltres mateixos. Ningú ens pot ensenyar res que nosaltres no sapiam; si no podem apendre-ho es que no estem preparats. Tenim totes les respostes, només cal fer les preguntes adeqüades i per aixo utilitzem les nostres circunstàncies ("enemics" inclosos).
Ah, filosofia i religió... oposades. La religió no es més que la versió comercial, descafeinada i ridícula de la filosofia.
Salutacions (excuses pel totxo)
Ondia, ondia... M'ha costat una mica, però em sembla que al final l'he entès.
És que jo, més que budista, sóc bru-dista... i, a més, curt de gambals! ;-))
Apa, fins demà!
Publica un comentari a l'entrada