Diumenge vaig veure un documental al National Gegraphic que em va encuriosir molt. Sean, un paio anglès (em sembla recordar) que s'introdueix dins un grup de llops per investigar el seu comportament i al mateix temps modificar-lo, és a dir, amb totes les de la llei: educar-los. Sean, ja té un renom i aquest és conegut com: l'educador de llops.
El documental que vaig veure és sorprenent. Ens explica pas a pas tot l'experiment i el sistema de vida de Sean perquè, en realitat la seva prova no es tracta només d' un experiment pur i dur i perillós sinó una manera de viure entre els llops salvatges que considera que són la seva família. Sean, també se sent com un llop salvatge. Aquí, són evidents dues coses: Sean és un gran educador però també és mig animalot i està com un llum, jejejjeje. És un gran educador i té un gran coneixement d'aquests animals ja que per molt animalot que fos, sense aquesta gran virtut no aconseguiria el que ha aconseguit i alhora si fos educador i no estigués com un llum, l'experiment ja no s'hagués portat a terme.
Per començar l'experiència, Sean primerament els observa des de lluny durant dies per recollir informació i també perquè els llops comencin a notar la seva presència. A part de l'observació, partim de la base que aquest noi té especialment interès per aquesta espècie, la coneix i ha crescut en un ambient molt rural.
Després d'unes quantes setmanes, decideix aproximar-s'hi. Els llops no l'ataquen, perquè recorden la seva presència amb l'olfacte però Sean també està molt tranquil, de manera que la por no els acompanya a cap d'ells.
Al cap d'uns dies i amb molta precaució, Sean ja s'ha anat introduint dins la banda i no només ha estat capaç d'integrar-se com a nou membre sinó que ara n'és el líder. Com en tota possible banda, els animals també tenen un líder de referència que és el que domina la situació i els altres estan sotmesos a ell. Aquestes diferències es veuen molt marcades en el món animal. Doncs bé, ara Sean és el líder i com a tal els altres llops li guarden respecte. En aquests vídeos podreu veure més clarament tot això, ja que s'ha de veure, no es pot explicar: http://www.nationalgeographic.es/articulo/micrositesept_viviendoconlobos.htm
També explica que Sean ha de portar la mateixa roba perquè faci sempre la mateixa olor. Però sobretot, el que sorpren molt, són els gestos que fa Sean: crida, remuga i es mou com un llop. I també es menja els animals crus.
A mig experiment, uns científics l'obliguen a viatjar a EUA per intentar trobar una solució a un llops que ataquen a les ovelles d'uns pagesos i...hi troba una bona solució...però després, quan torna a Anglaterra, no sap si continuarà sent el líder d'aquella banda de llops a la qual es va introduir.
Si teniu un moment, no us ho perdeu, val la pena veure els vídeos.
Repeteixo la web: http://www.nationalgeographic.es/articulo/micrositesept_viviendoconlobos.htm
Amb això, es podria obrir un gran debat: com per exemple, s'educa a tothom?? em sembla, però, que la resposta és bastant clara, o no??
2 comentaris:
Hola, perdona que recurra al apartado de comentarios para ponerme en contacto contigo, pero es que soy nuevo en esto del blogger y no he descubierto aún si existe un medio más privado para hablar entre això que en diuen "bloggers".
Només volia escriure't quatre paraules per dir-te que he trobat moltes afinitats entre els teus gustos i els meus.
Torno al castellá porque para un sevillano es complicado esto de escribir en catalán todo el rato...
No quiero que te pienses nada raro de mí, no soy el típico loco que se encierra en su ordenador y en un mundo virtual para huir del mundo real que le rodea (quizás excusarme de antemano aumente en mayor medida tus sospechas...), pero te puedo asegurar que supone una alegría considerable encontrar, por llamarlo de algún modo, una vía de escape en la que encuentras gente mucho más parecida a ti que los propios amigos con los que convives a diario.
Centrándome en el tema del educador de lobos, pensaba, cuando he empezado a leer lo que has escrito, marcármela haciendo una referencia a "El lobo estepario", de Herman Hesse, pero conforme he ido avanzando en la lectura me ha ido fascinando la historia de Sean, sobretodo en lo relativo a su ascensión hasta el puesto de líder del grupo en un mundo en el que yo tenía entendido que prevalecía la ley del más fuerte.
Bueno, mi parrafada acaba aquí.
Un saludo!
P.D: mi perfil y mi blog sólo dicen paridas. Créeme que no merece la pena
Molt bèstia (mai millor dit) el tal Sean. Ell educa els llops ensenyant-los a ser llops. Aleshores els educadors (pares, mares, mestres, professors...) haurien d'ensenyar als nens i nenes a ser persones. Així doncs, potser caldria replantejar-se si l'ensenyament transmissiu-repetitiu de coneixements lingüístics-matemàtics en els centres educatius treballa en aquesta línia.
Publica un comentari a l'entrada