divendres, 11 de juliol del 2008

Dosi del dia a dia

















Pujo al cotxe aquest matí i m'adono que està més brut que mai que l'últim cop que el vaig netejar ho havia d'haver fet més a fons i no només per sobre. Una altra cosa que se suma a la llista de coses a fer del cap de setmana. Engego i poso la Norah...però al cap d'una estona m'adono que la Norah no m'ajuda a despertar-me sinó més aviat el contrari, em convida a tornar a dormir i...conduint...val més que no fotem el préssec. Intento buscar alguna cosa animada...intentant no distreure'm massa, però és complicat, tinc tots els CD's bastant ordenats (de les poques coses personals que tinc ordenades) i m'adono que la música dominant dins el meu cotxe no és d'allò més alegre. Alguna cosa trobaré, vaig pensant. Efectivament, trobo un CD rockero de gun'ns, un altre de Manu Chao i en Bob. No m'ho puc creure. Me'n falten. I PJ Harvey?? I Nirvana?? On són?? Retiro el que he dit abans. Què escullo?? En Bob té cançons de tot però últimament l'estic rallant massa i no li vull donar més protagonisme del que es mereix. Em quedo amb Gun's. Em poso les més emblemàtiques: Welcome to the jungle, Sweet Child of Mine, November Rain i Don't Cry. Suficient per despertar-me. Passo per la nova C-17. Això d'anar a 100-120 per aquí és tot un luxe. Ara, acostumada a tantes obres, a tants ziga-zagues, desviaments...sembla que estigui en un altre lloc. La calor traspassa els vidres i el sol penetra dins les ulleres. Tot i així, l'aire acondicionat fa el seu fet i m'ajuda a estar millor. Em trobo una coneguda de Sant Quirze que m'adelanta i em pita i m'adono també que he de quedar amb ella. Aquestes vacances faré una llista de tota la gent amb la que haig de quedar. Si no ho faig així, se m'acaba passant i no ho acabo fent. Després d'aquest break matinal, arribo a Vic.

TB