
foto extreta de www.musicnewsculture.com/.../
Kentucky Avenue
Eddie graces buick got 4 bullet holes in the side
charlie delisle sittin at the top of an avocado tree
mrs storm'll stab you with a steak knife if you step on her lawn i got a half pack of lucky strikes man come along with me lets fill our pockets with macadamia nuts then go over to bobby goodmansons and jump off the roof hilda plays strip poker and her mamas across the street joey navinski says she put her tongue in his mouth dicky faulkners got a switchblade and some gooseneck risers that eucalyptus is a hunchback theres a wind up from the south let me tie you up with kite string and i'll show you the scabs on my knee watch out for the broken glass, put your shoes and socks on and come along with me lets follow that fire truck
i think your house is burnin down
then go down to the hobo jungle
and kill some rattlesnakes with a trowel
we'll break all the windows in the old anderson place
and steal a bunch of boysenberrys
and smear em on our face
i'll get a dollar from my mamas purse
and buy that skull and crossbones ring
and you can wear it around your neck
on an old piece of string.
Then we'll spit on ronnie arnold
and flip him the bird
and slash the tires on the school bus
now don't say a word
i'll take a rusty nail
and scratch your initials on my arm
and i'll show you how to sneak up
on the roof of the drugstore.
Take the spokes from your wheelchair
and a magpies wings
and tie em to your shoulders and your feet
i'll steal a hacksaw from my dad
and cut the braces off your legs
and we'll bury them tonight in the cornfield.
Put a church key in your pocket
we'll hop that freight train in the hall
and we'll slide all the way down the drain
to new orleans in the fall.
-Tom Waits-
La cançó de Tom Waits ja és aquí pels impacients. La veritat és que ara feia temps que no l'escoltava i el diumenge van fer El tigre i la neu de R. Begnini (director i actor de La vida es bella ) i vaig tornar a disfrutar amb aquesta pel·lícula i banda sonora. No recordava que era de Tom Waits i que ell participa també al film. Va ser llavors quan vaig decidir posar en Tom Waits dins dels meus moments musicals. Abans, però s'ha col·lat la versió de Urge Overkill de Pulp Fiction ja que aquesta també la vaig escoltar diumenge. Estava indecisa, i finalment, vaig decidir deixar en Tom Waits i posar la primera abans per treure-me-la de sobre (en el bon sentit de la paraula). Així doncs, diumenge, dia d'emocions.
La cançó que canta a la pel·lícula de Begnini es diu: You can never old back spring. Per situar-nos en el temps, faré quatre pinzellades de la seva biografia:
Tom Waits va néixer a Califòrnia el 1949 (ja té uns anys l'home) i es consolida com a compositor, pianista, cantant i actor ja que ha participat a vàries pel·lícules al llarg de la seva vida no només com a músic. El seu primer disc es publica l'any 1973 i es veu molt influenciat per The Eagles i Tim Buckley. Tanmateix, les seves influències han anat canviant amb el temps ja que són molts els discos que ha anat publicant, gairebé disc per any. Amb el temps, Tom Waits ha anat agafant altres referents com ara Louis Armstrong (en els últims discos queda evident la influència si escoltem la veu), Bob Dylan, etc. Però en sí, ell és una influència. Ara per ara, hi ha molts cantautors que s'alimenten d'aquest referent com ho fan d'en Bob Dylan o de Nick Cave. A més a més, una de les virtuds és aquest estil o gènere tan eclèctic que toca, que pot anar des del rock experimental, al blues, jazz, cabaret, etc. Diuen que va compartir manager amb Frank Zappa i que en un principi utilitzava el nom artístic de Thomas Wait. Els temes que més destacaria són:
...
-I Hope that I don't fall in love with you, Martha. Closing time (1973).
-Blue Valentine, Kentucky Avenue, Romeo is Bleeding, Cristhmas card. Blue Valentine (1978)
-All The World is green. Banda sonora La vida secreta de las palabras.
-You can never hold back srping. Banda sonora de El tigre i la neu.
...
Kentucky Avenue és un tema força barroc pel que fa a la lletra. La cançó ens parla d'un seguit d'aventures a l'estil Indiana Jones que succeixen a la Kentucky Avenue en un moment. Des de robatoris, trets, persecussions, accidents, relacions socials, etc. No té una fàcil traducció. Ara penso que podia haver agafat una altra cançó menys complicada.
"Put a Church Key in your pocket"
-Tom Waits. Kentucky Avenue-
Espero que us agradi i els que puguin anar als concerts que ofereix a Barcelona que el disfrutin molt. S'ho val.
Us deixo amb tres cançons: Kentucky Avenue a l'entrada del blog, Blue Valentines que a més de ser el nom de la cançó ho és també del disc i All The World is Green.
TB


5 comentaris:
Gràcies.
Y tanto que gusta. Cómo no va a gustar. Este hombre es muy único...
Y esa canción que dices que canta en la peli de Benigni me encanta.
Remember everything that spring can bring.
Ay. Es grande.
bonito blog coincido con vos en los gustos mis saludos desde argentina y la invitacion para pasar por m blog y ver que te parece
Tom Waits, Bob Dylan, Dayna Kurtz,... bla bla bla.... Per quan un moment, bueno posarem una estona llarga, per Dream Theater??? Dic estona llarga perquè costa trobar temes més curts de 5 minuts!! jejeje
Veig que "Under a glass moon" va escalant posicions en el blog. Això és bona senyal jajaj ;)...
Et felicito per la idea dels moments musicals... ara el dia que facis el de Dream Theater t'hauràs guanyat un petó!!!
Moi
Jo frisso per veure’l (el dia 14!). No fa gaire vaig llegir un llibre/recull d’articles i entrevistes que et recomano (Tom Waits: Conversaciones, entrevistas y opiniones. Global Rhythm, 2007) on l’home responia així a una pregunta referent al seu caràcter estrafolari:
“Crec que és una bona reputació. Manté allunyats als estranys. No sóc el Pallasso Somriures. O Bono. No tallo cintes a les inauguracions dels supermercats. No em poso al costat de l’alcalde. Tira la teva pilota al meu pati i no tornaràs a veure-la”.
També estic temptat d’anar a Encamp per escoltar a Dylan. Només em tira enrere el que llegeixo en alguns blogs i webs que el segueixen. Sembla que ha ben aparcat la guitarra. En fi, Dylan is Dylan.
Publica un comentari a l'entrada