Amsterdam és una ciutat dominada pel color gris. El primer cap de setmana de març del 2006 va ser especial, entre altres coses, perquè unes 16 persones de la colla vam poder viatjar a Amsterdam a partir d'uns bitllets que ens van regalar uns mesos abans en un programa de Tele.
Un cap de setmana dins la ciutat liberal per excel·lència va ser prou per entendre tot el que envolta a aquesta ciutat: des del barri roig, amb els característics aparadors de noies intentant fer negoci i també els característics clients; alguns joves buscant experiències noves i amb ganes de passar l'estona, el clàssic de cada setmana que ja té un edat, que busca companyia o que simplement té una amant perquè no pot aguantar a la seva dona. Les noies, algunes molt joves, cotitzen a la Seguretat Social per aquesta feina, a diferència d'aquí. Moltes d'elles han passat per una operació de canvi de sexe però és totalment inapreciable, tal com ens va comentar un client que anava mig begut i drogat que corria per aquells carrers.
Els coffee-shop estan plens a altes hores de la nit mentre que durant el dia són més transitats pels turistes. En algun cas, ens vam trobar que demanaven DNI per entrar. Es pot dir que n'hi ha de molts tipus: algun una mica "antro" i algun altre molt xulo decorat amb catifes i música àrabs.
Però la ciutat té més coses. Vull dir que té coses molt interessants a part del barri roig i els coffee. Per exemple, els canals. Tot i que no són els canals de Venècia, recórrer els canals d'Amsterdam és encantador sobretot pel fet d'anar veient les cases típiques d'aquesta ciutat amb la particularitat d'estar tortes (ja són així arquitectònicament) i de veure mascotes o animals incrustats a les façanes.
També vam veure alguns dels museus típics de la ciutat (El Van Gogh, Ritzsh museum, el museu del sexe...). Va faltar la casa d'Anna Frank i alguna cosa més que no va donar temps.
La plaça Damm també és una de les més maques de la ciutat. Amsterdam és una ciutat tranquil·la on es nota que no hi ha tants cotxes circulant com en qualsevol altra ciutat, però al principi també costa acostumar-se als ciclistes que te'ls creues per tot arreu i sembla que et vinguin xocar i també el tramvia que va molt ràpid. Les bicis són tot una andròmina, estan per llençar, però la gent les utilitza igualment.
Un cap de setmana per recordar, amb 16 persones, tots molt diferents, unes quantes baralles per decidir el que volíem fer, però...únic, per repetir a la ciutat grisa.
TB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada