Moment musical nº 6

Under a glass moon

Tell me
Remind me
Chase the water racing from the sky
Always beside me
Taste the memories
running from my eyes
Nervous flashlights scan my dreams
Liquid shadows
silence their screams
I smile at the moon
Chasing water from the sky
I argue with the clouds
Stealing beauty from my eyes

[ Letras de Canciones encontraron en es.mp3lyrics.org/d46 ]
[Chorus:]
Outside the soundness of your mind
Bathing your soul in silver tears
Beneath a blackened summer sky
Praying for time to disappear

Beneath a summer sky
Under glass moonlight
Night awaits the lamb's arrival
Liquid shadows crawl
Silver teardrops fall
The bride subsides to her survival

By your hand
I've awakened
Bear this honor in my name

[Chorus]

Dream Theather

Aquest moment musical és una petició. Espero que t'agradi i que, si ho creus necessari, hi afegeixis alguna cosa al teu grup predilecte.

Avui li toca el torn a Dream Theather "El teatre dels somnis". Els genis de la tècnica i amb diverses influències: les principals;Yes, Genesis, Steve Morse. I les més secundàries: Elton John, U2, Iron Maiden, Deep Purple, Queen i fins i tot Muse en alguns dels seus últims temes. Altres grups com Metallica, també en són els seus adeptes. La música és totalment progressiva. De fet, el seu estil el podem caracteritzar com a: metal progressiu. Aquests nois provenen d'una escola de música molt important que és Berkeley i, on també s'hi va formar l'osonenc Quim Abramo com ja vaig comentar anteriorment. Alguns dels components es van conèixer allà i si una cosa té aquest grup és la qualitat musical que, no deixa indiferent a ningú, però que moltes vegades es pot convertir en un malson sobretot en algun dels seus temes més "metal". John Petrucci, el guitarrista, va ser un dels protagonistes de la gira del G3, juntament amb Steve Vai i Joe Satriani i acompanyats també per Mike Portnoy, bateria de Dream Theather. I aquest trio de guitarristes estan considerats dels millors guitarristes del moment dins del panorama rock-metal.

Personalment, el disc que més m'agrada és: Metropolis Pt 2: Scenes from a Memory. I també aquesta cançó que he posat avui. No m'agrada tant el que estan fent últimament. Cada cop s'estan tornant més heavies, perdent així el feeling que desprenen amb les seves anteriors balades. L'any passat els vaig veure en directe a Saragossa al festival "Monster's of rock" i no em van agradar massa. És difícil d'explicar, els vaig trobar boníssims però avorrits. Moltes vegades, necessites un punt de...no sé com dir-ho, potser de "naturalitat", desafinació (sempre en el moment adequat) o...si més no...complicitat amb el públic. Els vaig trobar molt freds. M'agradaria pensar que no tots els concerts de Dream són com aquell.

La cançó que he posat avui m'agrada molt. Podria ser banda sonora, potser pel començament, ara no sé de quin tipus de peli...potser d'acció o de ciència ficció o...fins i tot de por. I els canvis m'encanten: el teclat brutal.

La lletra parla de l'univers. És un continu joc de paraules que parla de la unió de la natura amb algú, probablement del compositor. Normalment, les lletres acaben sent autobiografies. Sempre és més fàcil escriure sobre un mateix que imaginar-se depen de què.

Em quedo amb la frase:

I argue with the clouds

-Dream Theather-

Dedicat a tu.


TB