Love gets in the way
i’ve made love with one eye on the door
i’ve left good rooms with nothing to say
i wanted to love them
but love got in the way
i wanted to love them
but love gets in the way
and so what if everything’s changed
and so what if i’ve held out for more
i'm all wild in places i wasn’t before
i'm wild in places where i wasn’t before
so come on and make a mess of me
i won’t walk away
i'm ready as i’ll ever be
i won’t walk away
i want to be fed by you
i want to be led by you
i thought i wanted freedom
but love got in the way
i went looking for freedom
but love got in the way
so come on and make a mess of me
i won’t walk away
i'm ready as i’ll ever be
i won’t walk away
Dayna Kurtz
Després d'un break, em proposo a reprendre alguns dels meus moments musicals. Aquesta cantautora de Brooklyn (NY) molt relacionada amb el country, folk, jazz rock i...altres estils forma part del meu moment musical d' avui. Vaig conèixer (musicalment parlant, no en persona) a Dayna Kurtz a través d'un concert que vaig veure l'any passat per l'etb i em va agradar molt. Em va sorprendre que el seu talent no fos més conegut, però aquestes coses ja se saben...
Els grans artistes a vegades triomfen però a vegades no. Hi ha molts tresors amagats. Respecta això, ella va fer el següent aclariment en una entrevista que li van fer al País: És possible que en tota la meva vida no acabi venent gaires discos, però és fantàstic escriure cançons sense que algú estigui preguntant quin serà el teu pròxim disc.
Doncs bé, després d'aquell concert no en vaig tornar a sentir a parlar fins al cap d'uns mesos que vaig veure que en Bunbury havia col·laborat amb ella amb un tema i a partir d'aquí ja em vaig baixar els seus discos.
Aquesta cançó d'avui no és pas de les que més m'agraden ja que n'hi ha dues en concret que les trobo boníssimes que són: Nola i Venezuela. Tot i així, Love gets in the way (la cançó d'avui) està considerada una de les obres mestres d'aquesta cantautora. Segons ella, és una cançó en què la seva composició va sorgir escoltant un grup de gospel en una església. A banda, Recomano el disc sencer Another Black Feather del 2006. És genial. El seu estil amb la guitarra country entra molt bé i de fet, dins aquesta línia, ella mateixa ja es veu molt influenciada per: Nina Simone, Tom Waits, Dylan, Stevie Wonder, Nick Cave, June Carter, Van Morrison, Billy Holiday, Wilco, PJ Harvey, Antony and the Johnsons, etc. Ha fet també col·laboracions amb Norah Jones.Té aquesta veu greu que de seguida atrau als qui els agradin aquest tipus de veus, presència escènica i molt bones lletres.
I went looking for freedom
but love got in the way
-Dayna Kurtz-
Recomano també alguns vídeos d'ella com: http://www.youtube.com/watch?v=97rbaPQHwpw
L'altre és dins al blog. El podeu mirar baixant cap avall.
i una visita al seu myspace. http://www.myspace.com/daynakurtz
TB
4 comentaris:
Si em permets la frivolitat... Jo sí que la vaig conèixer en persona. Va ser després del seu segon concert a Barcelona, a la sala La Boite. El promotor que l’havia programat és amic meu i em va convidar a sopar amb ella i un conegut, després del concert, en un restaurant de Gràcia. Recordo que, amb certa ironia, es mostrava preocupada sobre quin tipus de cançó escriure a partir d'aquell moment, estant tan enamorada com estava. A quin desamor cantaria a partir d’ara?! De fet deuria parlar força seriosament, doncs el següent disc va ser un àlbum bàsicament de versions (Beautiful yesterday, 2004). També recordo que parlava de Dylan com el seu gran referent a tots els nivells, amb anècdotes divertides incloses doncs la seva parella, tècnic de instruments i so, havia girat amb ell durant una temporada. Em va semblar bona persona i músic amb ofici, que no és poc a dia d’avui. En fi, gràcies per incitar-me a tibar el fil dels records.
Si em permets la frivolitat... Jo sí que la vaig conèixer en persona. Va ser després del seu segon concert a Barcelona, a la sala La Boite. El promotor que l’havia programat és amic meu i em va convidar a sopar amb ella i un conegut, després del concert, en un restaurant de Gràcia. Recordo que, amb certa ironia, es mostrava preocupada sobre quin tipus de cançó escriure a partir d'aquell moment, estant tan enamorada com estava. A quin desamor cantaria a partir d’ara?! De fet deuria parlar força seriosament, doncs el següent disc va ser un àlbum bàsicament de versions (Beautiful yesterday, 2004). També recordo que parlava de Dylan com el seu gran referent a tots els nivells, amb anècdotes divertides incloses doncs la seva parella, tècnic de instruments i so, havia girat amb ell durant una temporada. Em va semblar bona persona i músic amb ofici, que no és poc a dia d’avui.
En fi, gràcies per incitar-me a rescatar bons records.
No es mereixen. Tot un plaer compartir aquest tipus d'experiències.
Espero que t'hagi agradat la secció.
No sé perquè, però he publicat dos cops el teu comentari. Em penso que el tenia repetit, però no és ben bé igual.
El teu perfil no és visible,oi???
Salut
És que em temo que no m’he creat cap perfil (ni sé gaire com posar-m'hi), però miraré de fer-ho. De fet, també tinc curiositat per encetar un blog on compartir cabòries musicals i tal. A veure si ho poso en marxa aquest estiu.
Pel que fa al meu comentari... Quan el tenia apunt d’enviar vaig voler canviar el final (un caprici, per jugar amb les lletres) i sembla que te’l vaig enviar dues vegades amb finals diferents. Sorry, pots eliminar el que menys t’agradi...
Cuida’t.
Publica un comentari a l'entrada