El gat... té cara de males puces o és que volia entrar i no l'obries? Ja veig que compartim bestiar: gat a casa i l'IPS al curro! Una abraçada i fins dimarts!
Ostres TAM, i una mica pessimista aquest post, no només hi ha advesitats i cops a la vida. Sí, a la vida, perquè només en tenim UNA de vida, per això mateix és tan especial, perquè és una de sola... No en vulguis tenir 7, tot plegat ja no seria el mateix...
És que jo no dic això Isaac. No dic que a la vida només hi hagi cops i adversitats. Dic que hi són. Parlo en sentit general. Sóc molt conscient que només en tenim una i crec que intento de disfrutar-la tan bé com puc. No em queixo pas, la veritat. Però m'agrada pensar en el supòsit que n'hi haguessin 7. Suposo que, per totes les coses que faria de les que a més a més ja faig i faré. D'altra banda, penso que no tot són flors i violes i que, sobretot al blog, que per a mi, és un espai de comunicació i expressió, tant s'ha d'expressar l'alegria com la tristesa ja que ambdues formen part de tot l'entramat. I a vegades, el que escric tampoc ha de ser sinòmin del que penso. M'agrada el bloc perquè intento escriure bastant el que em vé de gust, simplement. Quan em vé de gust escriure bé, hi escric i quan no, dic paraulotes, poso una sola paraula, una sola frase, un poema, una foto o...res. No m'agrada seguir cap criteri dins d'aquest espai.
Les mascotes són el millor que hi ha, se n'aprèn tant...
Jm, el teu gat és una passada. Igualment, m'alegro de compartir bestiar.
4 comentaris:
Bona metàfora. Caure dempeus davant les adversitats i els cops.
Salutacions
El gat... té cara de males puces o és que volia entrar i no l'obries?
Ja veig que compartim bestiar:
gat a casa i l'IPS al curro!
Una abraçada i fins dimarts!
Gats???
Ja sabeu què en faria jo dels gats...
Ostres TAM, i una mica pessimista aquest post, no només hi ha advesitats i cops a la vida. Sí, a la vida, perquè només en tenim UNA de vida, per això mateix és tan especial, perquè és una de sola... No en vulguis tenir 7, tot plegat ja no seria el mateix...
Apa, que en poc més i em poso massa reflexiu ara!
Siau!
És que jo no dic això Isaac. No dic que a la vida només hi hagi cops i adversitats. Dic que hi són. Parlo en sentit general. Sóc molt conscient que només en tenim una i crec que intento de disfrutar-la tan bé com puc. No em queixo pas, la veritat. Però m'agrada pensar en el supòsit que n'hi haguessin 7. Suposo que, per totes les coses que faria de les que a més a més ja faig i faré.
D'altra banda, penso que no tot són flors i violes i que, sobretot al blog, que per a mi, és un espai de comunicació i expressió, tant s'ha d'expressar l'alegria com la tristesa ja que ambdues formen part de tot l'entramat. I a vegades, el que escric tampoc ha de ser sinòmin del que penso. M'agrada el bloc perquè intento escriure bastant el que em vé de gust, simplement. Quan em vé de gust escriure bé, hi escric i quan no, dic paraulotes, poso una sola paraula, una sola frase, un poema, una foto o...res. No m'agrada seguir cap criteri dins d'aquest espai.
Les mascotes són el millor que hi ha, se n'aprèn tant...
Jm, el teu gat és una passada. Igualment, m'alegro de compartir bestiar.
Vinga, petons i...fins dimarts
Publica un comentari a l'entrada