dissabte, 24 de maig del 2008

Moment musical num. 1





Moment musical Nº1


Roadhouse blues


Ah Keep your eyes on the road,
Your hands upon the wheel.
Keep your eyes on the road
Your hands upon the wheel.
Yeah, we're going to the roadhouse,
Gonna have a real good-time.

Yeah, the back of the roadhouse,
They've got some bungalows.
Yeah, the back of the roadhouse,
They've got some bungalows.

They dance for the people
Who like to go down slow.

Let it roll, baby, roll.
Let it roll, baby, roll.
Let it roll, baby, roll.
Let it roll, all night long.

Do it, Robby, Do it!

You gotta roll, roll, roll,
You gotta thrill my soul, alright.
Roll, roll, roll, roll-a
Thrill my soul.

*improv*

Ashen-Lady.
Ashen-Lady.
Give up your vows.
Give up your vows.
Save our city.
Save our city.
Ah, right now.

Well, I woke up this morning
And I got myself a beer.
Well, I woke up this morning
And I got myself a beer.

The future's uncertain
And the end is always near.

Let it roll, baby, roll.
Let it roll, baby, roll.
Let it roll, baby, roll.
Let it roll, all night long.

The Doors


Tema emblemàtic de blues-rock escrit per la banda nord-americana The Doors pel seu disc Morrison Hotel (1970). Seguidament, ha estat versionada pel mateix Jim Morrison en solitari en el disc An American Prayer i per altres grups com Blue Oyster Cult, Status Quo o Creed.

És un tema que em dóna vidilla, m'incita a ballar, em despren adrenalina, m'agraden molt els teclats, la guitarra, l'harmònica...
Podria escoltar-lo deu vegades seguides i no me'n cansaria...
The Doors i Jim Morrison és d'aquelles bandes eternes que no caduquen...

Em quedo amb la frase de la cançó: The future's uncertain and the end is always near. El futur és incert i el final sempre és aprop. És que Morrison va tenir una visió sobre el seu propi final (el qual seria a l'edat de 28 anys) o és l'emblema per definició que acaben reflectint sempre els temes rockeros???

La lògica apunta més sobre el que he dit al final, però realment a molts artistes els passa això de ser visionaris en els seus propis temes. Recordem també amb Heroes del Silencio, els seus últims discos que defineixen molt bé la tensió que hi havia en aquells moments entre els components del grup i...unes ganes de trencar amb tot. El que passa que, les visions sempre s'interpreten després, un cop ha succeït el fet, i després es fan lligams i tot s'associa.

Bé, doncs a disfrutar de la cançó pels qui els hi agradi i els que no...que critiquin i proposin altres temes aptes (no accepto Cantos del Loco ni coses per l'estil, jejejejejejeje).


TB