La vida secreta de las palabras

Imatge extreta d'www.icatfm.cat


Em va fer molta il·lusió ahir quan vaig veure a TV3 que feien "La vida secreta de las palabras" després de parlar de l'Isabel Coixet aquests dies i escrivint al blog sobre el seu últim film, va ser com una aparició.

Altre cop vaig tornar a disfrutar dels silencis d'aquesta pel·lícula que em va fer quedar-me fins al final.

Sarah Polley interpreta el seu paper com si realment fos aquella noia que ha patit aquell terrible trauma i que ara el seu caràcter no és res més que un reflex de totes aquelles situacions. La comunicació no-verbal és molt important en aquest film sense la qual ja no seria el que és. Hi haurà algú que la pugui trobar lenta, no dic pas que no, segurament seran aquells que els agradin les pelis d'acció, d'aventura...o simplement, algú que no li agradi l'Isabel Coixet. Els detalls són molt importants i ara estic del tot convençuda que les grans pel·lícules s'han de veure més d'un cop per poder captar altres coses insignificants que en un primer moment passen desapercebudes. Algunes imatges les trobo molt bones, encara que la bellesa del lloc (del petrolífer) on està rodada la major part de la peli no acompanyi, però hi ha seqüències molt bones: com per exemple una imatge que es veu com va caient la pluja des de dalt, l'escena de la Sarah Polley i en Javier Càmara als gronxadors, alguns primers plànols d'en Tim Robbins, etc. La banda sonora també és excel·lent: entre les cançons que sonen, una de les meves preferides: la de l'Antony and Johnsons que he posat algun cop al blog i que avui dedicaré i la "All the world is Green" de Tom Waits (un altre dels grans).

Així, Tim Robbins, en aquelles condicions, també li toca fer ús de la seva intuició ja que ha perdut temporalment la visió. El sedueixen aquests silencis, intuïnt una bona causa i al final el sedueix la tragèdia, l'humanitat, la tendresa...

Paro que ja porto uns dies massa poètica i això tampoc pot ser bo...

Només espero que qui l'hagi vist, ahir o algun altre dia, hagi disfrutat tant com jo o no, o me la pugui criticar. També és acceptable.
Gairebé tot és acceptable.