Abans volia ensenyar això

Ja tinc les entrades. Ja m'han arribat. Aquesta és la prova.


El pròxim dia...moment musical 4. Qui serà????

Moment musical nº3

Love gets in the way
i’ve made love with one eye on the door
i’ve left good rooms with nothing to say
i wanted to love them
but love got in the way
i wanted to love them
but love gets in the way
and so what if everything’s changed
and so what if i’ve held out for more
i'm all wild in places i wasn’t before
i'm wild in places where i wasn’t before
so come on and make a mess of me
i won’t walk away
i'm ready as i’ll ever be
i won’t walk away
i want to be fed by you
i want to be led by you
i thought i wanted freedom
but love got in the way
i went looking for freedom
but love got in the way
so come on and make a mess of me
i won’t walk away
i'm ready as i’ll ever be
i won’t walk away

Dayna Kurtz

Després d'un break, em proposo a reprendre alguns dels meus moments musicals. Aquesta cantautora de Brooklyn (NY) molt relacionada amb el country, folk, jazz rock i...altres estils forma part del meu moment musical d' avui. Vaig conèixer (musicalment parlant, no en persona) a Dayna Kurtz a través d'un concert que vaig veure l'any passat per l'etb i em va agradar molt. Em va sorprendre que el seu talent no fos més conegut, però aquestes coses ja se saben...
Els grans artistes a vegades triomfen però a vegades no. Hi ha molts tresors amagats. Respecta això, ella va fer el següent aclariment en una entrevista que li van fer al País: És possible que en tota la meva vida no acabi venent gaires discos, però és fantàstic escriure cançons sense que algú estigui preguntant quin serà el teu pròxim disc.
Doncs bé, després d'aquell concert no en vaig tornar a sentir a parlar fins al cap d'uns mesos que vaig veure que en Bunbury havia col·laborat amb ella amb un tema i a partir d'aquí ja em vaig baixar els seus discos.
Aquesta cançó d'avui no és pas de les que més m'agraden ja que n'hi ha dues en concret que les trobo boníssimes que són: Nola i Venezuela. Tot i així, Love gets in the way (la cançó d'avui) està considerada una de les obres mestres d'aquesta cantautora. Segons ella, és una cançó en què la seva composició va sorgir escoltant un grup de gospel en una església. A banda, Recomano el disc sencer Another Black Feather del 2006. És genial. El seu estil amb la guitarra country entra molt bé i de fet, dins aquesta línia, ella mateixa ja es veu molt influenciada per: Nina Simone, Tom Waits, Dylan, Stevie Wonder, Nick Cave, June Carter, Van Morrison, Billy Holiday, Wilco, PJ Harvey, Antony and the Johnsons, etc. Ha fet també col·laboracions amb Norah Jones.Té aquesta veu greu que de seguida atrau als qui els agradin aquest tipus de veus, presència escènica i molt bones lletres.

I went looking for freedom
but love got in the way

-Dayna Kurtz-


Recomano també alguns vídeos d'ella com: http://www.youtube.com/watch?v=97rbaPQHwpw
L'altre és dins al blog. El podeu mirar baixant cap avall.
i una visita al seu myspace. http://www.myspace.com/daynakurtz



TB

Break als moments musicals

La meva idea es envellir sense dignitat

-Joaquin Sabina-

Moment musical nº2

Moment musical nº2

Things have changed

A worried man with a worried mind
No one in front of me and nothing behind
There's a woman on my left and she's drinking champagne
Got white skin, got assassin's eyes
I'm lookin' up into the sapphire-tinted skies
I'm well dressed, waitin' on the last train
Standin' on the gallows with my head in a noose
Any minute now I'm expectin' all hell to break loose
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.
This place ain't doin' me any good
I'm in the wrong town, I should've been in Hollywood
Just for a second there I thought I saw something move
Gonna take dancin' lessons, do the jitterbug rag
Ain't no shortcuts, gonna dress in drag
Only a fool in here would think he got anythin' to prove
Lotta water under the bridge, lotta other stuff too
Don't get up gentlemen, I'm only passing through
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.
I've been walkin' forty miles of bad road
If the Bible is right the world will explode
I'm tryin' to get as far away from myself as I can
Some things are too hot to touch
The human mind can only stand so much
You can't win with a losing hand
Feel like falling in love with the first woman I meet
Puttin' her in a wheelbarrow and wheelin' her down the street
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.
I hurt easy, I just don't show it
You can hurt someone and not even know it
The next sixty seconds could be like an eternity
Gonna get lowdown, gonna fly high
All the truth in the world adds up to one big lie
I'm in love with a woman that don't even appeal to me
Mr. Jinx and miss Lucy they jumped in a lake
I'm not that eager to make a mistake
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.

Bob Dylan

Avui he posat aquest tema d'en Bob perquè no paro d'escoltar durant aquests dies a la ràdio, a la TV, a Internet la notícia sobre el concert que ens ofereix a Andorra el 22 de juny i el qual m'estic plantejant anar. Alguna cosa em diu que no me'l puc perdre. A part, últimament m'ha passat que he volgut anar a molts concerts d'aquests grans i al final, o per una cosa o per l'altre, no hi he acabat anant. O sigui que...ara és un bon moment.
Things have changed va sorgir en el 2000 com una demanda pel director Curtis Chanson per una pel·lícula. El tema en qüestió va ser motiu d'un premi Golden Globe i també un òscar a millor cançó original. La lletra és molt bona però aviso que és amb una visió força pessimista (jajajjjaja).
Instrumentació mínima: tres guitarres acústiques, baix i bateria amb uns acords molt simples però molt melòdics.
Com he comentat vàries vegades, a Dylan no li cal tenir una gran veu, això el fa seu i crea un estil inigualable.

Les cançons d'en Bob Dylan em transmeten molt bon rotllo tot i que les lletres solen ser força tristes. No sé perquè he triat aquesta ja que potser no és la que més m'agrada, simplement em venia de gust escoltar-la.

If the bible is right, the world will explode -Bob Dylan-

TB

Moment musical num. 1

Moment musical Nº1 Roadhouse blues Ah Keep your eyes on the road, Your hands upon the wheel. Keep your eyes on the road Your hands upon the wheel. Yeah, we're going to the roadhouse, Gonna have a real good-time. Yeah, the back of the roadhouse, They've got some bungalows. Yeah, the back of the roadhouse, They've got some bungalows. They dance for the people Who like to go down slow. Let it roll, baby, roll. Let it roll, baby, roll. Let it roll, baby, roll. Let it roll, all night long. Do it, Robby, Do it! You gotta roll, roll, roll, You gotta thrill my soul, alright. Roll, roll, roll, roll-a Thrill my soul. *improv* Ashen-Lady. Ashen-Lady. Give up your vows. Give up your vows. Save our city. Save our city. Ah, right now. Well, I woke up this morning And I got myself a beer. Well, I woke up this morning And I got myself a beer. The future's uncertain And the end is always near. Let it roll, baby, roll. Let it roll, baby, roll. Let it roll, baby, roll. Let it roll, all night long. The Doors Tema emblemàtic de blues-rock escrit per la banda nord-americana The Doors pel seu disc Morrison Hotel (1970). Seguidament, ha estat versionada pel mateix Jim Morrison en solitari en el disc An American Prayer i per altres grups com Blue Oyster Cult, Status Quo o Creed. És un tema que em dóna vidilla, m'incita a ballar, em despren adrenalina, m'agraden molt els teclats, la guitarra, l'harmònica... Podria escoltar-lo deu vegades seguides i no me'n cansaria... The Doors i Jim Morrison és d'aquelles bandes eternes que no caduquen... Em quedo amb la frase de la cançó: The future's uncertain and the end is always near. El futur és incert i el final sempre és aprop. És que Morrison va tenir una visió sobre el seu propi final (el qual seria a l'edat de 28 anys) o és l'emblema per definició que acaben reflectint sempre els temes rockeros??? La lògica apunta més sobre el que he dit al final, però realment a molts artistes els passa això de ser visionaris en els seus propis temes. Recordem també amb Heroes del Silencio, els seus últims discos que defineixen molt bé la tensió que hi havia en aquells moments entre els components del grup i...unes ganes de trencar amb tot. El que passa que, les visions sempre s'interpreten després, un cop ha succeït el fet, i després es fan lligams i tot s'associa. Bé, doncs a disfrutar de la cançó pels qui els hi agradi i els que no...que critiquin i proposin altres temes aptes (no accepto Cantos del Loco ni coses per l'estil, jejejejejejeje). TB

Moments musicals

...El que per a molts són èpoques, per a mi són moments musicals...

Tam

Art a repsol??

Aquests dies he coincidit bastant amb l'anunci de Repsol i, tot i que el missatge és força contradictori, penso que estèticament se l'han currat. M'agraden molt les imatges que surten dels cossos pintats. Veure anuncis d'aquest tipu no ens obliga a canviar de canal, ja que n'hi ha d'altres...
Aquesta imatge que he posat avui no és de l'anunci de repsol, però és similar: dues cares pintades representant dos peixos en el mar. Us recomano que poseu "cossos pintats" al google i us trobareu amb imatges molt bones.

De fet, penso que poc es necessita per buscar el sentit de la originalitat en aquelles coses que fem: idees. Ja ho diu la frase de Marcel Dunchamp que encapçala el meu blog (al capdamunt a la dreta) En l'època actual, l'artista no és tant un creador d'obres sinó més aviat un creador d'idees per les obres.

El món a les teves mans

Moltes vegades, algunes petites accions, poden canviar el món: sigui un acte, una expressió, una paraula, una frase, una abraçada, una pel·lícula, una cançó.
En Bob Dylan potser no va canviar el món, però sí que va crear un gran referent...
Us deixo aquesta cançó que avui sento que haig de posar, molt alegre, per cert (jejejejejje). Qui llegeixi això últim, ja sabrà perquè ho dic. Aclariment: la indirecta va amb bon rotllo i amb tota la bona de les intencions.

My cat

My Cat

Jo també vull ser com tu; vull tenir 7 vides
Jo també vull ser com tu i caure dempeus davant les adversitats i els cops...

La vida secreta de las palabras

Imatge extreta d'www.icatfm.cat


Em va fer molta il·lusió ahir quan vaig veure a TV3 que feien "La vida secreta de las palabras" després de parlar de l'Isabel Coixet aquests dies i escrivint al blog sobre el seu últim film, va ser com una aparició.

Altre cop vaig tornar a disfrutar dels silencis d'aquesta pel·lícula que em va fer quedar-me fins al final.

Sarah Polley interpreta el seu paper com si realment fos aquella noia que ha patit aquell terrible trauma i que ara el seu caràcter no és res més que un reflex de totes aquelles situacions. La comunicació no-verbal és molt important en aquest film sense la qual ja no seria el que és. Hi haurà algú que la pugui trobar lenta, no dic pas que no, segurament seran aquells que els agradin les pelis d'acció, d'aventura...o simplement, algú que no li agradi l'Isabel Coixet. Els detalls són molt importants i ara estic del tot convençuda que les grans pel·lícules s'han de veure més d'un cop per poder captar altres coses insignificants que en un primer moment passen desapercebudes. Algunes imatges les trobo molt bones, encara que la bellesa del lloc (del petrolífer) on està rodada la major part de la peli no acompanyi, però hi ha seqüències molt bones: com per exemple una imatge que es veu com va caient la pluja des de dalt, l'escena de la Sarah Polley i en Javier Càmara als gronxadors, alguns primers plànols d'en Tim Robbins, etc. La banda sonora també és excel·lent: entre les cançons que sonen, una de les meves preferides: la de l'Antony and Johnsons que he posat algun cop al blog i que avui dedicaré i la "All the world is Green" de Tom Waits (un altre dels grans).

Així, Tim Robbins, en aquelles condicions, també li toca fer ús de la seva intuició ja que ha perdut temporalment la visió. El sedueixen aquests silencis, intuïnt una bona causa i al final el sedueix la tragèdia, l'humanitat, la tendresa...

Paro que ja porto uns dies massa poètica i això tampoc pot ser bo...

Només espero que qui l'hagi vist, ahir o algun altre dia, hagi disfrutat tant com jo o no, o me la pugui criticar. També és acceptable.
Gairebé tot és acceptable.

Hellville de Luxe

Hellville de Luxe

Ja tenim notícies. Després d'uns quants mesos de patiment, ara estic veient que la indiferència és una de les pitjor malediccions que existeixen, Enrique Bunbury ja ha anunciat la publicació de l'últim disc. Aquest porta per títol Hellville de Luxe (és avui el títol del meu escrit) i fa referència a la casa-estudi de gravació que el cantant té al Puerto de Santa María, la seva actual residència. El disc es publicarà més o menys a principis d'octubre. M'anima pensar que potser coincideix amb el meu aniversari...
Sortirà a la venda en tres formats: doble vinil, CD, i edició digital.
Aquest cop, de la producció musical se n'ha fet càrrec Phil Manzanera, com ja ho va fer amb els primers projectes d'Heroes del Silencio i el primer disc en solitari de Bunbury: Radical Sonora. Ha estat gravat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós a Girona on el cantant ja ho ha fet vàries vegades i ha estat masteritzat a Sterling Sound, New York. Una altra de les incògnites que hi havia era si continuaria amb els mateixos músics de El tiempo de las cerezas o bé incorporaria músics nous. Com era d'esperar i com ell mateix va donar a entendre, s'han afegit músics nous però també en conserva alguns d'anteriors.
L'actual banda està formada pels següents músics. Entre parèntesi, hi ha els grups o formacions dels quals provenen:

Álavaro Suite (Suite i Bunbury&Vegas): Guitarres i mandolina.
Jordi Mena (Escalones, Big Mama, Sau, Jarabe de Palo, Daniel Higiénico Band, Nelo y la Banda del Zoco): guitarres, lap steele, dobro, banjo i mandolina.
Robert Castellanos (carrots, suite): baix.
Jorge "Rebe" Rebenaque (Los rebeldes, Nelo i la banda del zoco, Jarabe de Palo, Bunbury&Vegas): Hammond, piano i acordió.
Ramón Gacías (El Huracán Ambulante, Bunbury&Vegas): bateria i percussió.

La gira s'iniciarà a Saragossa el 6 de setembre i esperem que arribi aviat a Barcelona.