Paris. 1A Part

Paris. Que té aquesta ciutat que no tingui cap altra??? La veritat és que totes les ciutats, pobles i racons del món tenen una raó de ser, quelcom especial. Això m'agradaria poder-ho comprovar amb el pas dels anys. En efecte, el meu heroi no és el capità ensiam sinó més aviat en Willy Fogg. Tot i que el primer té un punt freak...que tb m'agrada. La candidata escollida, però, representa en sí moltes coses. La ciutat de Paris s'ha convertit per tots nosaltres en un referent. Expressions com: "Sempre ens quedarà Paris" o "Els nens vénen de Paris" o...moltes més que ara mateix no se m'acudeixen i que ja formen part del nostre lèxic habitual en són uns quants exemples. Dins del conjunt monumental tan espectacular que hi ha a Paris com: la torre Eiffel on des de dalt es pot disfrutar d'una particular panoràmica de la ciutat, el barri bohemi de Montmartre on els pintors, músics i altres artistes creen cada vespre el seu particular punt de trobada. Altres importants tresors com la Saint Chapelle, Notre Dame, el Sena, el Louvre, l'Orsay, El Moulin Rouge, el barri llatí...Paris també és escenari d'una de les meves pel·lícules preferides : Amélie. Tinc entès que es pot fer la ruta que va seguir la protagonista. A banda, la història d'un dels meus llibres preferits també té lloc al barri llatí de Paris. Una altra de les coses que més em criden l'atenció és la visita de la tomba d'uns dels grans mites del rock: Jim Morrison. El problema és que el temps no dóna per tant, és a dir que la selecció ha de ser necessària.

Estic descrivint una ciutat sense tenir la més mínima idea de com és o de què sentiré un cop hi sigui. Em sembla una manera molt freda de fer-ho, però la impaciència m'empeny a explicar-ho. Intentaré disfrutar de tots els instants d'aquests tres dies i prometo reproduir totes aquestes impressions en experiències viscudes i si no..."sempre ens quedarà Paris per tornar-hi".