Un petit conte per a tu

La tristesa i la fúria

En un regne encantat on els homes mai poden arribar-hi, o potser on els homes hi circulen eternament sense adonar-se'n, hi havia una vegada un llac meravellós. Era una bassa d'aigua cristalina i pura on hi nedaven peixos de tots colors i on s'hi reflectien totes les tonalitats del verd. Dins d'aquell llac màgic i transparent s'aproparen a banyar-se fent-se mútua companyia: la tristesa i la fúria. Les dues es van treure la roba i nues van entrar al llac. La fúria; nerviosa, com sempre, es banyà de pressa i més de pressa encara sortí. Però la fúria és cega, així que, nua i amb presses, es posà, en sortir, la primera roba que trobà. I succeí que no era la seva, sinó la de la tristesa. Molt calmada i molt serena, disposada com sempre a quedar-se on està, la tristesa acabà el bany i sense cap pressa, més ben dit, sense constància del pas del temps, sortí del llac. A prop es trobà que la seva roba ja no hi era. Com tots sabem, si hi ha quelcom que a la tristesa no li agrada és quedar despullada, així que es posà l'única roba que hi havia a prop del llac: la roba de la fúria. Expliquen que des d'aleshores, moltes vegades nosaltres mateixos ens trobem amb la fúria; cega, cruel, terrible i empipada, però si prenem temps per a mirar endavant, trobem que aquesta fúria que veiem és només una disfressa, i que darrera la fúria, en realitat, s'amaga la tristesa.

Jorge Bucay