Paris. 2a part. Penúltim dia.

24/03

Avui, tot i que ha estat un dia light, ja no podíem més. Al matí a primera hora, hem decidit anar a Père Lachaise, el cementeri on està enterrat Jim Morrison. Era increible, com un autèntic poble per les dimensions i també perquè estava dividit en carrers. A l'entrada fins i tot hi havia un mapa per orientar-se. Tanmateix, la tomba de Jim Morrison m'ha decebut en el sentit que era molt normal i corrent si la comparem amb totes les altres que hi havia, les quals algunes eren autèntics temples. Père Lachaise, vindria a ser com el cementiri de la jet set d'aquella època. Hem vist que també hi havia enterrats: Òscar Wilde, Chopin, Proust, entre d'altres.

A la sortida, hi havia una noia que venia postals i mapes del cementiri. Amb el meu anglès macarrònic li he preguntat que se n'havia fet del bust de Jim Morrison que hi hauria d'haver a la làpida i que jo mateixa vaig veure per Internet. Ella, amb el seu també macarrònic anglès m'ha respòs que fa cosa de tres anys el varen robar. Imagino que algun/a fan histèric/a. És a dir que, certament hi ha algú que conserva aquest bust a casa seva?? em sembla molt fort. Si ho hagués fet jo, no sé si podria dormir tranquil·la per haver comès aquest delicte i, en segon lloc, per tenir aquell bust cada dia observant-me a l'habitació. Bé, suposo que el que ho ha fet, no li importa el més mínim el que estic dient. Supersticions.

He comprat una postal d'en Jim per calmar la meva decepció. Ara tornant al tema de la llengua, m'ha sorprès comprovar que els francesos no tenen millor anglès que nosaltres.

Seguidament, hem agafat el metro direcció Orsay. El metro a Paris no té res a veure amb el metro a Barcelona. N'hi ha amb molta més freqüència i moltes més línies que et porten a lloc en un moment. Davant de l'Orsay, la cua no era poca pels que no teníem entrada reservada, era d'esperar.

Evidentment, el Louvre no es pot comparar amb l'Orsay ni a l'inrevés, però d'aquest últim m'han cridat especialment l'atenció les pintures de: Monet, Renoir, Gaugin, Van Gogh i Manet. I es que la tècnica dels impressionistes de la pinzellada que acaba expressant moltíssim em fa molt respecte. Hem dinat allà mateix i després hem anat a Montmatre on ens esperaven l'Ester i en Dani. Hem passejat tots 4 altre cop per la plaça dels pintors, hem escoltat al músic que hi havia davant del sacre-coeur que feia versions conegudes, tot i que s'ha de dir que no ho feia massa bé, i després ens hem assegut a una terrassa a fer el cafè. Ells acaben d'arribar i nosaltres ja acabem, així que els hem pogut fer alguna recomanació.

C'est fini pour ajourdhui.