Paris. 2a Part. Dia a dia.

20/03

Mai havia agafat un vol tan tard. Només arribar ja ens han donat la temorosa notícia que l'avió va amb retard. És a dir que sortirà a les 00:45h. L'espera s'està fent interminable. Sort de la super pantalla que tenim al davant a l'aeroport i estan fent el Polònia. També aprofito per mirar-me la guia i fer un planning per estimar més o menys tot el que podem anar veient amb el poc temps que tenim. La son, però, es va apoderant de mi, em sembla que tindré un vol entre somnis.

22/03

Avui ha estat un dia rodó ja que hem pogut visitar tot el que teníem previst malgrat no haver dormit ni 5 hores ja que ahir vam arribar a l'hotel a les 5 de la matinada degut al retard del vol i que el temps en un principi no acompanyava massa (plovia a estones i feia molt fred). Tot i així, hem disfrutat plenament d'aquesta ciutat tan mitificada com ho és en realitat. A Paris hi ha dos perfils de persones que destaquen per sobre dels altres (segons el meu anàlisi): els bohemis i els snob. Ambdós, però, semblen tenir un nivell econòmic bastant alt, ja que la vida en aquesta ciutat es fa difícil per una persona de classe mitjana-baixa. Dins d'aquesta franja hi poden haver els immigrants, els quals la majoria treballen en el sector de serveis, ja que no he vist cap parisenc ocupant alguna d'aquestes feines. De totes maneres, encara que treballin moltes hores, em sembla estrany que puguin permetre's el luxe de viure en una ciutat tan extremadament cara. Possiblement, aquest col·lectiu d'immigrants siguin nascuts a França, és a dir de pares immigrants. Sigui com sigui, hi ha una barreja racial bastant interessant des de fa anys i panys.
Els llocs que hem visitat avui, són: el Palau de l'òpera, el conjunt monumental de la Plaça de la Concorde, la Saint Chappele (per fora), la Madeleine, Notre Dame, l'Arc de Triomf, Le Champs Eliseés, el barri llatí i la Torre Eiffel.
Ostres, ara que ho llegeixo, déu n'hi dó. No està malament per ser el primer dia. D'aquests, destacaria sobretot: Notre Dame per dins (m'ha captivat), la plaça de la Concorde i voltants, l'òpera i la inquietant Torre Eiffel. D'aquesta última, després de 3 hores de cua, hem pujat al cim i hem pogut disfrutar d'unes vistes parisenques espectaculars. S'ha fet pregar però ha valgut la pena. És una de les coses dolentes que té viatjar en aquestes èpoques; les riuades de turistes. No tot és dolent, però, ja que en aquestes típiques cues, moltes vegades, s'hi fan amics. Algunes vegades agradables i altre vegades no. En aquest cas, vam conèixer una familia americana d'allò més simpàtics i una parella de catalans de Girona. Per avui, ja n'hi ha prou. Demà toca Louvre i el que surti.

23/03

Independentment que agradin els museus o no, ja que moltes vegades tenim la imatge dels museus com quelcom fred i avorrit, el Louvre no deixa de ser, segons el meu parer, de visita obligada on surts bastant impressionat. Dissabte doncs, vam passar la major part del dia en aquest gran museu on des del punt de vista artístic; hi ha de tot i per a tots els gustos. Des de piràmides d'Egipte, escultures greco-romanes, pintors i pintures de tots els països, etc. Quan a pintures, no obstant, em quedo amb el que hi ha a l'Orsay.

Sortint del Louvre, el cansament cada cop es feia més accentuat però penso que quan viatges la nostra capacitat de supervivència augmenta pel motiu que sigui. És a dir que encara vam decidir pujar fins a Montmatre. En arribar a aquest conegut barri, em fa fer gràcia comprar-me un bolso amb un gat negre que anava veient contínuament a les botigues de souvenirs i que em cridava l'atenció la frase "Le chat du noir" sense saber ben bé a què feia referència. Vaig pensar que ja ho descobriria!

En gran part és cert que Montmatre es de les parts bohemies de la ciutat, tanmateix actualment s'ha convertit més en un clam turístic mantenint el concepte de "bohemi" per atraure al turista. Imagino que totalment bohemi deuria ser fa uns anys on tots els artistes del món vivien en aquest barri.

La Plaça dels pintors convida a contemplar aquests artistes que no són res més que uns autèntics professionals de l'art sota l'aparença bohèmia que poden oferir. Algun d'ells, em va donar la sensació que podien ser perfectament professors de belles arts que a part de guanyar-se la vida com a professors es dedicaven a mostrar les seves qualitats en aquella plaça. Vaig trobar curiosa la contraposició del Louvre amb Montmatre (estranya relació); l'un tan ben preparat i tan perfecte quan a nivell i l'altre tan casolà però amb molt bon nivell també.

Ens hem agafat menjar en un super i farem la parada hippie a l'hotel. Una cosa tan impensable en aquesta ciutat que representa tant per nosaltres: l'estalvi.

Continuarà el desenllaç...