En aquests moments estic escoltant
Me he perdido, una de les cançons de l'últim disc de Nacho Vegas & Cristina Rosenvinge.
Aquest cantautor asturià que oscil·la entre la música folk, el pop i el rock, va començar a aparèixer en el món dels escenaris amb Manta Ray, un dels grups del panorama indie espanyol, a principis dels 90. És a finals d'aquesta mateixa dècada quan Nacho decideix iniciar el seu projecte en solitari per convertir-se en el músic i compositor que captiva a la crítica amb les seves cançons, on el detall, la música i les lletres són el que compta i es val d'aquesta tècnica que, tants han utilitzat, del cantar sense cantar. A partir d'aquí neix
Actos inexplicables al 2001 i no ens decep. D'aquest mateix, podria recomanar vàries cançons com:
Blanca,
El ángel simón i la redundant
Actos inexplicables. És un disc que es caracteritza sobretot per la gran qualitat de les cançons i les lletres llevat que costi d'entrar-hi. No deixa de ser d'aquells que quan els escoltes per primer cop et quedes una mica parat de tant contingut. S'ha d'anar escoltant de mica en mica en espais diferents, en un ambient tranquil, a hores intempestives...per mi, sense dubte, aquests són els millors. Clar que, òbviament hi ha cançons cupido que t'agraden des del primer moment i les continues escoltant amb el temps, però el misteri i els resultats que donen el primer cas és, molt i molt gratificant. Al 2002 arriba a les nostres mans
Miedo al zumbido de los mosquitos que no va ser res més que un preàmbul al desencadenant
Cajas de música difíciles de parar (2003), el seu millor disc en solitari. Aquest últim és un doble CD que incorpora les tant sols quatre cançons de l'anterior
Miedo al zumbido de los mosquitos. La veritat és que els dos CD valen la pena, però destacaria especialment les cançons:
Mark Spitz,
Gang-gang,
Stanislavsky,
Monomanía i
Maldición. En aquest mateix any i seguint amb el seu ritme d'accelerada creativitat, treu a la llum: "Canciones desde Palacio". A banda de la seva composició musical en solitari, col·labora amb altres músics com ara Enrique Bunbury en la participació del
Freak Show i en la creació d'un excel·lent disc conjunt:
El tiempo de las cerezas. En aquest disc es veu refectida la contraposició d'ambdós músics: Bunbury que sap molt bé com atreure les masses i Vegas que d'entrada no atrau però ens atrapen les seves cançons. Així, no cal dir que Vegas és un personatge que no li agrada destacar. Té un aire d'extrema timidesa en els escenaris però és justament això el que fa que les seves cançons siguin misterioses, que t'empenyin a no quedar-te només amb la façana i anar més enllà. Nacho Vegas és pura literatura. Aquest estiu va sortir a la venda el seu últim disc (
Verano fatal) fet juntament amb Cristina Rosenvinge (www.cristinarosenvinge.com), aquesta cantautora amb tanta experiència al darrere. Les cançons que destacaria serien:
Me he perdido, Ayer te vi, Que nos parta un rayo. Us deixo amb la lletra d'aquesta primera i si la voleu escoltar, us he deixat el link del myspace, ja que l'he buscat per internet per posar-la al playlist i aquesta justament no m'ha sortit. Vegas, pròximament presentarà un nou disc de cançons populars asturianes, un projecte en el qual col·labora Xel Pereda i que es dirà
Lucas 15.www.myspace.com/vegasrosenvinge
Me he perdido lo intenté por tercera vez
me enfundé en mi traje beige
miré hacia el suelo y me santigüé
te encontré entre los escombros
y aún quedaba un muro en pie
te vi apoyada en él y creo que
lo hacías para no perder la fe
el cristo en la pared se encogió de hombros
y tú con tu voz, esa voz
y tu pálida piel
con el brillo en tu pelo del trigo
con ese otro brillo que imagino tras tu abrigo
pasaste estos últimos inviernos
al calor de un infierno construido en el amor
para acabar en demolición
me dices “ahora ya estás advertido,
no te fíes de un animal herido”
y ¿qué te iba diciendo yo...?
me he perdido
lo intenté siete veces más
quería ver lo que hay detrás
de tu imperturbabilidad
y abrir tu puerta de cuarenta y tres candados
te adiviné en tu balcón
silbando una larguísima canción
pensando “¿es esto lo correcto o no?”
así que hice chas y aparecí a tu lado
“lo sabes, ahora ya estás advertido,
no te fíes de un animal herido”
y ¡oh! descuida, le mentí
soy un experto cazador
lo has visto, es mi mundo derruido
lo que hoy es puro mañana está podrido
y ¿qué te iba diciendo yo...?
me he perdido
mátame si ya no te soy de utilidad
mátame tras leer el mensaje
pero ahora me desnudaré sin quitarme el traje
lo he visto, es tu mundo al derrumbarse
que “lo natural es odiarse”
me dijiste, he de reconocer, con cierta convicción
y entonces entonaste dulces gritos
comenzó el más viejo de los ritos
¿fuiste tu, fui yo o sencillamente fue algo superior?
y añadiste “si lo hacemos, tonto mío,
pues hagámoslo como es debido”
“y ¿cómo es eso?” pregunté y tú me dijiste “justamente así no”
y paraste, “me lo tengo prohibido”
yo protesté empapado y más que aturdido
y ahora sí que sí que yo...
me he perdido
que ahora sí que sí que sí que sé
que me he perdido
porque sólo es pensar en ti
y acabar perdido
porque sólo con pensar en ti
me pongo perdido
Nacho Vegas
