dissabte, 7 de juny del 2008

Break als moments musicals II




El teu pitjor enemic és el teu gran mestre.

(Dalai Lama)

No sóc budista, però hi ha coses d'aquesta filosofia-religió que estan bé. Cada divendres, a Catalunya radio a les 20:15 en parlen i fan uns moments de meditació. Jo aquí ja no hi entro, però a vegades escolto el debat i és prou interessant. Ahir van dir aquesta frase que he posat avui i em va cridar l'atenció. En realitat, el que pensem que és el nostre major enemic, es converteix en el nostre principal mestre perquè a través d'aquest ens acabem coneixent més, perquè posem en pràctica tot un seguit d'estratègies d'autocontrol o d'impuls per fer front a aquest. Un cop les haguem utilitzat, ens adonarem si aquestes ens han estat útils o no i haurem creat un aprenentatge. També deien que això de l'enemic, depen molt del context, de la situació, de les impressions, de la imatge que tenim de nosaltres mateixos, l'ego, etc.

Al final "tot acaba sent relatiu".

El sentit de l'humor, segons aquest principi, és molt important per frenar aquest tipus de pensaments negatius.

Bé, tot això només són teories. La pràctica és molt més complexa del que sembla, però no està malament a vegades escoltar coses d'aquestes, agafant el més important de cada cosa però tenint molt clar el límit d'aquestes filosofies o religions, ja que a la pràctica totes acaben sent el mateix.

He posat dues fotos: una és la del Ying-Yang, un símbol molt representatiu i força antic que indica el principi de totes les coses: que tot està lligat, que allò positiu va lligat amb allò negatiu, la masculinitat i la feminitat, el si i el no, etc. I l'altre també és el Ying-Yang però en forma d'ull i aquesta és perquè m'ha agradat, perquè l'he trobada original.

No he posat cap foto del Buda ni del Dalai Lama perquè em semblava que m'estava posicionant massa o fent propaganda d'una cosa a la que no crec i perquè els budes ja rallen últimament amb les decoracions colonials. Avui en dia, tothom té un buda al seu pis per decorar. Penso, si no hi creuen els que el posen, no hi han figures més divertides i més originals per posar???

Bé, això era un break als moments musicals perquè, no vull que aquest blog es converteixi únicament en matèria musical.

dimecres, 4 de juny del 2008

Moment musical num. 5



















foto extreta de www.musicnewsculture.com/.../06/2007/

Kentucky Avenue

Eddie graces buick got 4 bullet holes in the side
charlie delisle sittin at the top of an avocado tree
mrs storm'll stab you with a steak knife if you step on her lawn i got a half pack of lucky strikes man come along with me lets fill our pockets with macadamia nuts then go over to bobby goodmansons and jump off the roof hilda plays strip poker and her mamas across the street joey navinski says she put her tongue in his mouth dicky faulkners got a switchblade and some gooseneck risers that eucalyptus is a hunchback theres a wind up from the south let me tie you up with kite string and i'll show you the scabs on my knee watch out for the broken glass, put your shoes and socks on and come along with me lets follow that fire truck
i think your house is burnin down
then go down to the hobo jungle
and kill some rattlesnakes with a trowel
we'll break all the windows in the old anderson place
and steal a bunch of boysenberrys
and smear em on our face
i'll get a dollar from my mamas purse
and buy that skull and crossbones ring
and you can wear it around your neck
on an old piece of string.

Then we'll spit on ronnie arnold
and flip him the bird
and slash the tires on the school bus
now don't say a word
i'll take a rusty nail
and scratch your initials on my arm
and i'll show you how to sneak up
on the roof of the drugstore.

Take the spokes from your wheelchair
and a magpies wings
and tie em to your shoulders and your feet
i'll steal a hacksaw from my dad
and cut the braces off your legs
and we'll bury them tonight in the cornfield.

Put a church key in your pocket
we'll hop that freight train in the hall
and we'll slide all the way down the drain
to new orleans in the fall.

-Tom Waits-

La cançó de Tom Waits ja és aquí pels impacients. La veritat és que ara feia temps que no l'escoltava i el diumenge van fer
El tigre i la neu de R. Begnini (director i actor de La vida es bella ) i vaig tornar a disfrutar amb aquesta pel·lícula i banda sonora. No recordava que era de Tom Waits i que ell participa també al film. Va ser llavors quan vaig decidir posar en Tom Waits dins dels meus moments musicals. Abans, però s'ha col·lat la versió de Urge Overkill de Pulp Fiction ja que aquesta també la vaig escoltar diumenge. Estava indecisa, i finalment, vaig decidir deixar en Tom Waits i posar la primera abans per treure-me-la de sobre (en el bon sentit de la paraula). Així doncs, diumenge, dia d'emocions.

La cançó que canta a la pel·lícula de Begnini es diu:
You can never old back spring. Per situar-nos en el temps, faré quatre pinzellades de la seva biografia:
Tom Waits va néixer a Califòrnia el 1949 (ja té uns anys l'home) i es consolida com a compositor, pianista, cantant i actor ja que ha participat a vàries pel·lícules al llarg de la seva vida no només com a músic. El seu primer disc es publica l'any 1973 i es veu molt influenciat per The Eagles i Tim Buckley. Tanmateix, les seves influències han anat canviant amb el temps ja que són molts els discos que ha anat publicant, gairebé disc per any. Amb el temps, Tom Waits ha anat agafant altres referents com ara Louis Armstrong (en els últims discos queda evident la influència si escoltem la veu), Bob Dylan, etc. Però en sí, ell és una influència. Ara per ara, hi ha molts cantautors que s'alimenten d'aquest referent com ho fan d'en Bob Dylan o de Nick Cave. A més a més, una de les virtuds és aquest estil o gènere tan eclèctic que toca, que pot anar des del rock experimental, al blues, jazz, cabaret, etc. Diuen que va compartir manager amb Frank Zappa i que en un principi utilitzava el nom artístic de Thomas Wait. Els temes que més destacaria són:

...

-I Hope that I don't fall in love with you, Martha.
Closing time (1973).
-Blue Valentine, Kentucky Avenue, Romeo is Bleeding, Cristhmas card.
Blue Valentine (1978)
-All The World is green. Banda sonora La vida secreta de las palabras.
-You can never hold back srping. Banda sonora de El tigre i la neu.

...

Kentucky Avenue
és un tema força barroc pel que fa a la lletra. La cançó ens parla d'un seguit d'aventures a l'estil Indiana Jones que succeixen a la Kentucky Avenue en un moment. Des de robatoris, trets, persecussions, accidents, relacions socials, etc. No té una fàcil traducció. Ara penso que podia haver agafat una altra cançó menys complicada.


"Put a Church Key in your pocket"

-Tom Waits. Kentucky Avenue-


E
spero que us agradi i els que puguin anar als concerts que ofereix a Barcelona que el disfrutin molt. S'ho val.

Us deixo amb tres cançons: Kentucky Avenue a l'entrada del blog, Blue Valentines que a més de ser el nom de la cançó ho és també del disc i All The World is Green.


TB




dilluns, 2 de juny del 2008

Moment musical nº4


























Girl, you'll be a woman soon

Girl, you'll be a woman... soon

I love you so much, can't count all the ways
I'd die for you girl and
all they can say is
"He's not your kind"
They never get tired of putting me down
And I'll never know when I come around
What I'm gonna find
Don't let them break up your mind.
Don't you know...

Girl, you'll be a woman soon,
Please, come take my hand
Girl, you'll be a woman soon,
Soon, you'll need a man

I've been misunderstood for all of my life
But what they're saying girl
it cuts like a knife
"The boy's no good"
Well I've finally found
what I'm a looking for
But if they get their chance
they'll end it for sure
Surely would
Baby I've done all I could
Now it's up to you...

Girl, you'll be a woman soon,
Please, come take my hand
Girl, you'll be a woman soon,
Soon, you'll need a man

Girl, you'll be a woman soon,
Please, come take my hand
Girl, you'll be a woman soon,
Soon but soon, you'll need a man.............

-Urge Overkill (Composició de Neil Diamond)-

Haig de ser sincera i dir que, en un principi la meva idea era incloure en Tom Waits en el meu següent moment musical per diverses raons que us explicaré en els pròxims dies però ahir, de forma inesperada, es va creuar per davant meu una cançó que havia de posar pel que representa.
Doncs aquesta, no és ni més ni menys que la banda sonora de Pulp Fiction, una obra del mestre de Tarantino i la seva musa Uma Thurman. El cine de Tarantino m'agrada tot i que no és pas del meu estil. Però el trobo molt ben fet. M'agraden molt els muntatges que normalment fa tant amb les imatges, com amb la música...
Així doncs, a Pulp Fiction, aquesta cançó no passa desapercebuda i es converteix en gran tema.
Posteriorment, a les dues parts de Kill Bill (excel·lent pel·lícula) la tria que també fa Tarantino impressiona.
Aquest tema d'avui, a part d'agradar-me molt, em recorda a altres èpoques passades, moments viscuts...

La ironia és la última possibilitat que li queda a la raó per no deixar-se portar per la realitat.

Pulp Fiction

A disfrutar del tema, que és bo!

TB

divendres, 30 de maig del 2008

Abans volia ensenyar això




















Ja tinc les entrades. Ja m'han arribat. Aquesta és la prova.


El pròxim dia...moment musical 4. Qui serà????

dijous, 29 de maig del 2008

Moment musical nº3






















Love gets in the way
i’ve made love with one eye on the door
i’ve left good rooms with nothing to say
i wanted to love them
but love got in the way
i wanted to love them
but love gets in the way
and so what if everything’s changed
and so what if i’ve held out for more
i'm all wild in places i wasn’t before
i'm wild in places where i wasn’t before
so come on and make a mess of me
i won’t walk away
i'm ready as i’ll ever be
i won’t walk away
i want to be fed by you
i want to be led by you
i thought i wanted freedom
but love got in the way
i went looking for freedom
but love got in the way
so come on and make a mess of me
i won’t walk away
i'm ready as i’ll ever be
i won’t walk away

Dayna Kurtz

Després d'un break, em proposo a reprendre alguns dels meus moments musicals. Aquesta cantautora de Brooklyn (NY) molt relacionada amb el country, folk, jazz rock i...altres estils forma part del meu moment musical d' avui. Vaig conèixer (musicalment parlant, no en persona) a Dayna Kurtz a través d'un concert que vaig veure l'any passat per l'etb i em va agradar molt. Em va sorprendre que el seu talent no fos més conegut, però aquestes coses ja se saben...
Els grans artistes a vegades triomfen però a vegades no. Hi ha molts tresors amagats. Respecta això, ella va fer el següent aclariment en una entrevista que li van fer al País: És possible que en tota la meva vida no acabi venent gaires discos, però és fantàstic escriure cançons sense que algú estigui preguntant quin serà el teu pròxim disc.
Doncs bé, després d'aquell concert no en vaig tornar a sentir a parlar fins al cap d'uns mesos que vaig veure que en Bunbury havia col·laborat amb ella amb un tema i a partir d'aquí ja em vaig baixar els seus discos.
Aquesta cançó d'avui no és pas de les que més m'agraden ja que n'hi ha dues en concret que les trobo boníssimes que són: Nola i Venezuela. Tot i així, Love gets in the way (la cançó d'avui) està considerada una de les obres mestres d'aquesta cantautora. Segons ella, és una cançó en què la seva composició va sorgir escoltant un grup de gospel en una església. A banda, Recomano el disc sencer Another Black Feather del 2006. És genial. El seu estil amb la guitarra country entra molt bé i de fet, dins aquesta línia, ella mateixa ja es veu molt influenciada per: Nina Simone, Tom Waits, Dylan, Stevie Wonder, Nick Cave, June Carter, Van Morrison, Billy Holiday, Wilco, PJ Harvey, Antony and the Johnsons, etc. Ha fet també col·laboracions amb Norah Jones.Té aquesta veu greu que de seguida atrau als qui els agradin aquest tipus de veus, presència escènica i molt bones lletres.

I went looking for freedom
but love got in the way

-Dayna Kurtz-



Recomano també alguns vídeos d'ella com: http://www.youtube.com/watch?v=97rbaPQHwpw
L'altre és dins al blog. El podeu mirar baixant cap avall.
i una visita al seu myspace. http://www.myspace.com/daynakurtz



TB


dilluns, 26 de maig del 2008

Moment musical nº2




















Moment musical nº2

Things have changed

A worried man with a worried mind
No one in front of me and nothing behind
There's a woman on my left and she's drinking champagne
Got white skin, got assassin's eyes
I'm lookin' up into the sapphire-tinted skies
I'm well dressed, waitin' on the last train
Standin' on the gallows with my head in a noose
Any minute now I'm expectin' all hell to break loose
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.
This place ain't doin' me any good
I'm in the wrong town, I should've been in Hollywood
Just for a second there I thought I saw something move
Gonna take dancin' lessons, do the jitterbug rag
Ain't no shortcuts, gonna dress in drag
Only a fool in here would think he got anythin' to prove
Lotta water under the bridge, lotta other stuff too
Don't get up gentlemen, I'm only passing through
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.
I've been walkin' forty miles of bad road
If the Bible is right the world will explode
I'm tryin' to get as far away from myself as I can
Some things are too hot to touch
The human mind can only stand so much
You can't win with a losing hand
Feel like falling in love with the first woman I meet
Puttin' her in a wheelbarrow and wheelin' her down the street
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.
I hurt easy, I just don't show it
You can hurt someone and not even know it
The next sixty seconds could be like an eternity
Gonna get lowdown, gonna fly high
All the truth in the world adds up to one big lie
I'm in love with a woman that don't even appeal to me
Mr. Jinx and miss Lucy they jumped in a lake
I'm not that eager to make a mistake
People are crazy and times are strange
I'm locked in tight, I'm out of range
I used to care but - things have changed.


Bob Dylan

Avui he posat aquest tema d'en Bob perquè no paro d'escoltar durant aquests dies a la ràdio, a la TV, a Internet la notícia sobre el concert que ens ofereix a Andorra el 22 de juny i el qual m'estic plantejant anar. Alguna cosa em diu que no me'l puc perdre. A part, últimament m'ha passat que he volgut anar a molts concerts d'aquests grans i al final, o per una cosa o per l'altre, no hi he acabat anant. O sigui que...ara és un bon moment.
Things have changed va sorgir en el 2000 com una demanda pel director Curtis Chanson per una pel·lícula. El tema en qüestió va ser motiu d'un premi Golden Globe i també un òscar a millor cançó original. La lletra és molt bona però aviso que és amb una visió força pessimista (jajajjjaja).
Instrumentació mínima: tres guitarres acústiques, baix i bateria amb uns acords molt simples però molt melòdics.
Com he comentat vàries vegades, a Dylan no li cal tenir una gran veu, això el fa seu i crea un estil inigualable.

Les cançons d'en Bob Dylan em transmeten molt bon rotllo tot i que les lletres solen ser força tristes. No sé perquè he triat aquesta ja que potser no és la que més m'agrada, simplement em venia de gust escoltar-la.

If the bible is right, the world will explode -Bob Dylan-

TB