dissabte, 12 de juliol del 2008

Dosi del dia a dia II






















Aquest matí m'he aixecat força d'hora obligadament per anar-me a tallar els cabells. M'ha costat molt després de l sprint d'ahir a la nit. Vam abandonar la nit clònica fent una marató fins el cotxe amb un espectacle de llamps, trons, pluja i pedra en el moment més interessant de les actuacions. Vaig veure els primers clons i bastant bé. Em va sorprendre saber que, un dels components és un "ex-triunfito", en Joan Tena, que acompanya moltes vegades a en Litus en els seus bolos. Els segons, els clons dels Beatles, van ser molt divertits. La reencarnació d'aquest mite estava present ahir entre nosaltres. Si una cosa tenen, és ser els clons dels beatles. Cançons idèntiques, actitud, vestimenta...ahir algú va recordar vells temps tot veient com cantaven i ballaven els més adeptes. Molt divertit. En el moment culminant de l'actuació (almenys per a mi), on s'esperava la presència dels altres clonats, un escenari de xàfec estiuenc va invaïr l'orfeó i el concert no va poder continuar.

Avui he començat el matí amb les coses que tinc pendents des de fa dies: cabells. La perruqueria plena. Entre casaments, canvis d'horari i altres...hi havia molta gent i m'he hagut d'esperar una bona estona. En un moment, m'he posat al dia de temes del cor, música comercial i pentinats de moda. Quin empatx de moda!!! Tothom vol ser guapo, fantàstic, estupendo...
Però el que realment no suporto...és que m'intentin endossar productes que no tinc ni la més mínima intenció de comprar. Últimament, quan hi entro em dóna més la sensació de trobar-me en un banc que en una perruqueria. Si et fas un bany de brillo, no caldrà que et tallis els cabells i tindràs el cabell molt brillant. Per les puntes forcades, tenim aquest sabó que és màgic, especial, les recupera, manté el to del tint, serveix de mascarilla, acondicionador...
Que tens el cabell arrissat i no et vols preocupar més per allisar-te'l...tens l'estirat definitiu...

Entenc la seva postura, han de vendre. Però el que no em sembla bé és que només arribar ja et fotin la cantarella, jo si vull un producte, ja el demanaré.

Bé, potser estic sent massa dura, quan també s'han de dir les coses bones: representa que t'arreglen i, en això sí que ho puc dir, que la majoria de vegades n'he sortit contenta. Que no tothom ho pot dir. Conec gent que quan torna de la perruqueria, se'l torna a rentar per perdre aquell bufat característic de senyora d'edats avançades. Jo això no ho faig. El dia de la perruqueria mantinc el look, ara això sí, el dia següent, me'l rento.

De tant en tant, suposo que és necessari anar-hi i passar per aquest calvari. Una de les coses que m'agraden és aquell massatge al cap que et deixa mig adormit. També m'agrada enterar-me d'alguna xafarderia d'algú del poble, mirar-me les arracades i els anells que tenen i observar "l'abans i el després" dels individus que van passant per allà.

Contra gustos...

TB

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Buen blog, felicidades

Unknown ha dit...

Passant per "Notícies des d'enlloc" he agafat aquest trencant. M'ha agradat el passeig: un camí agradable i distret. Merci per l'excursioneta, m'apunto el PR.
Pel tema perruqueria la solució que jo he trobat ha estat: rapar-me. A part: utilitzar roba vella, fora collarets, braçalets, arracades... Tot plegat un bàlsam per ments neuròtiques obsessives que aconsegueixen identificar-nos amb la nostra imatge. A mi, com a mínim, m'evita emmigranyar-me i em permet estalviar diners.