Inventor de la bogeria,
boig dels bojos,
poeta dels poetes,
Adrià Puntí és un personatge infantil, però també vell prematur. La seva creativitat i estranyesa el porten a fer cançons com la del Longui num 13, tot un plaer pels sentits. Escoltar aquesta cançó em transporta a altres llocs on les bones formes deixen de ser-ho i on no hi ha fórmules magistrals. Cadascú inventa, reinventa i viu com un nàufreg. Em deixo portar per aquesta sensació de llibertat, sense pretextos i m'invaeix certa calma. Quan acaba la cançó, aterro i m'alegro d'haver viscut aquest moment dins la cançó. Com deia Bunbury, "encara es pot ser lliure dins de les cançons" fent referència a la poca llibertat que tenim avui en dia amb tot el que ens envolta. Estem totalment controlats i, al mateix temps creiem portar el control de totes les coses. La informació és la que prima. No és que vulgui canviar tot això ni que hi estigui en desacord, ja que formo part d'aquesta esfera. Contradictòriament treballo en un Punt d'Informació i m'agrada ser-hi. Necessito aquestes contradiccions. Únicament reclamo moments com aquests. Espais per desapàreixer. Ara mateix crec que necessito anar de viatge. Quin serà el pròxim destí??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada