Carnaval

Poques paraules puc dir quan parlo d'aquesta fantàstica festa en què tothom deixa de ser ell mateix. El carnaval de Torelló és per a mi, des que tinc consciència una de les millors festes de la comarca. Tots aquests anys carnavalescs m'han servit per adonar-me que no hi ha res que sigui igual en aquesta festa. Tothom juga a ser el personatge que ha creat. Hi ha aquells que van a passar-s'ho bé i que poc importa la disfressa, són aquells que segurament han repetit disfressa més d'un any. Ara bé, hi ha aquells altres que transporten la seva idea amb total creativitat i realisme. Són aquells que creuen en la identitat que representen i que ells mateixos han creat. Tant els uns com els altres es barregen en una ruta que comença a la Plaça de les Sardanes, passant pel carrer Sant Miquel i arribant a la Joanot Martorell. És aquest punt el que m'agrada, el fet que confluexin dos elements tant diferents: un seria la gresca i l'altre seria l'originalitat. Una fórmula que combina a la perfecció i que fan del Carnaval de Torelló una festa d'allò més divertida i propera que jo mateixa no canviaria pel carnaval de Sitges.
La meva disfressa aquest any era del personatge d'Eduardo Manostijeras de la pel·lícula del Tim Burton. Sempre m'ha agradat aquest freak. De fet, molts dels personatges que ha interpretat el Johnny Deep són sang de la meva devoció. Un altre candidat a disfressar-me era també en Jack Sparrow però n'hi ha masses. A dalt, veient les dues fotografies del personatge, es veu diferència entre l'original i aquell que intentava imitar, però tenint en compte la improvisació i la poca previsió de la disfressa, no em puc queixar.