Els rituals

Haig de reconèixer que m'agraden els rituals. No sé ben bé si dir-ne rutines o rituals. Em sembla que em quedo amb la segona que és més mística. Un dels meus rituals preferit és sortir una hora abans d'anar a treballar i arribar amb mitja hora de marge a Vic. Deixo el cotxe al pàrquing del sucre i vaig caminant fins a la plaça amb aquell fred que arronsa fins i tot l'ànima. Em deixo portar pels meus passos que, tret de la tranquil·litat d'aquelles hores, són bastant protagonistes del moment.

Arribo al bar Montserrat i m'assec en una taula si no és un d'aquells dies de mercat que incomoda entrar-hi. En Pep, el cambrer,ja em coneix de cada matí i, per tant, sap molt bé el que em demano. Em porta el te i agafo el diari. Llegeixo únicament els titulars i, si em criden l'atenció em llegeixo tota la notícia. Em solo llegir les notícies més de tipu social o cultural. No llegeixo molt concentrada ja que mentrestant vaig observant la gent que entra, que sempre és la mateixa. A part de ser sempre la mateixa sempre em desperta la curiositat el fet que tothom fa el mateix ritual. Som un conjunt de persones en ple ritual matiner. Deu o onze, o dotze esperits gregaris,com diria Nietzsche. I jo, em pregunto existeix l'ésser no gregari?? no existeix, ja que sempre serà un esperit gregari dins el seu propi col·lectiu.

Ara és quan necessito arribar a aquest tipus de reflexions quan sóc conscient que no em porten a cap conclusió. Això és precisament el que les fa atractives. Pensar per pensar.

Necessito més moments bunburians a la meva vida. Cadascú té una raó de ser. El mateix que a l'amélie la portava explorar a aquell desconegut que col·leccionava fotos de carnet de fotomatón.

Continuarà