dimarts, 26 d’agost del 2008

l'educador de llops


Diumenge vaig veure un documental al National Gegraphic que em va encuriosir molt. Sean, un paio anglès (em sembla recordar) que s'introdueix dins un grup de llops per investigar el seu comportament i al mateix temps modificar-lo, és a dir, amb totes les de la llei: educar-los. Sean, ja té un renom i aquest és conegut com: l'educador de llops.
El documental que vaig veure és sorprenent. Ens explica pas a pas tot l'experiment i el sistema de vida de Sean perquè, en realitat la seva prova no es tracta només d' un experiment pur i dur i perillós sinó una manera de viure entre els llops salvatges que considera que són la seva família. Sean, també se sent com un llop salvatge. Aquí, són evidents dues coses: Sean és un gran educador però també és mig animalot i està com un llum, jejejjeje. És un gran educador i té un gran coneixement d'aquests animals ja que per molt animalot que fos, sense aquesta gran virtut no aconseguiria el que ha aconseguit i alhora si fos educador i no estigués com un llum, l'experiment ja no s'hagués portat a terme.
Per començar l'experiència, Sean primerament els observa des de lluny durant dies per recollir informació i també perquè els llops comencin a notar la seva presència. A part de l'observació, partim de la base que aquest noi té especialment interès per aquesta espècie, la coneix i ha crescut en un ambient molt rural.
Després d'unes quantes setmanes, decideix aproximar-s'hi. Els llops no l'ataquen, perquè recorden la seva presència amb l'olfacte però Sean també està molt tranquil, de manera que la por no els acompanya a cap d'ells.
Al cap d'uns dies i amb molta precaució, Sean ja s'ha anat introduint dins la banda i no només ha estat capaç d'integrar-se com a nou membre sinó que ara n'és el líder. Com en tota possible banda, els animals també tenen un líder de referència que és el que domina la situació i els altres estan sotmesos a ell. Aquestes diferències es veuen molt marcades en el món animal. Doncs bé, ara Sean és el líder i com a tal els altres llops li guarden respecte. En aquests vídeos podreu veure més clarament tot això, ja que s'ha de veure, no es pot explicar: http://www.nationalgeographic.es/articulo/micrositesept_viviendoconlobos.htm

També explica que Sean ha de portar la mateixa roba perquè faci sempre la mateixa olor. Però sobretot, el que sorpren molt, són els gestos que fa Sean: crida, remuga i es mou com un llop. I també es menja els animals crus.

A mig experiment, uns científics l'obliguen a viatjar a EUA per intentar trobar una solució a un llops que ataquen a les ovelles d'uns pagesos i...hi troba una bona solució...però després, quan torna a Anglaterra, no sap si continuarà sent el líder d'aquella banda de llops a la qual es va introduir.
Si teniu un moment, no us ho perdeu, val la pena veure els vídeos.
Repeteixo la web: http://www.nationalgeographic.es/articulo/micrositesept_viviendoconlobos.htm

Amb això, es podria obrir un gran debat: com per exemple, s'educa a tothom?? em sembla, però, que la resposta és bastant clara, o no??

divendres, 22 d’agost del 2008

About the other questions



I can't say something but my inspiration rest about the other questions...
I hope continue my blogger period, immediately when the inspiration get back...
MinWhile, I intend you enjoy with my favorite song of the day....
Different songs: calm songs, fast songs, rock songs, enjoy songs, classic songs and...
your songs if you want recomended them.



TB

divendres, 8 d’agost del 2008

Sant tornem-hi...i els cops que siguin!!!


Ara aviat farà un any del concertàs que aquest senyor ens va oferir a la Romareda amb els components de la seva antiga banda "Heroes del silencio". Doncs bé, després de l'agonia de l'espera, la seva gira altre cop en solitari, està a punt de començar. Ja fa temps, se'ns va comunicar el títol del seu nou treball (Hellville de luxe) i les dates en què sortiria a la llum. Costa de creure, però això s'acosta.
Bunbury començara la gira el 6 de setembre a Saragossa en motiu de la fira de mostres i seguirà amb: Còrdoba, Guadalajara, A Coruña, Barcelona i Madrid. A principis del 2009, l'artista seguirà amb el tour però en aquest cas travessarà el planeta per continuar a Sud-amèrica.
Aquí Catalunya ens tocarà el torn l'11 d'octubre, al Palau St Jordi a les 22h. Les entrades ja es poden adquirir al web del Corte Inglès. Ara mateix estic intentant-les comprar, però se m'ha bloquejat la pàgina. Cagum.....
Uns dies abans del concert, podrem comprar aquest nou disc, ja que surt a la venda el 7 d'octubre. El temps suficient de marge per aprendre'ns els temes!!
A la radio ja he sentit algun fragment de tema i...em sembla que...la cosa pinta molt i que molt bé!!!

Ara sí que tinc les entrades!!!!

Estic convençuda que no ens decebrà, sinó al contrari, Bunbury fa guanyar el directe!!!

Si voleu conèixer els detalls, podeu entrar a la seva pàgina: www.enriquebunbury.com

TB

dimarts, 29 de juliol del 2008

Holidays



L'estiu i les vacances, per molta gent, ja han arribat i en diferents formats. Platja, neu, muntanya, parapent, edificis, concerts, pobles, fires, rutes...
Tot i que la platja continua encapçalant el destí preferit per la majoria de gent, cada cop s'estilen més els altres formats que acabo de comentar.
Les vacances ideals serien la combinació de tots alhora. Uns dies a la platja, uns dies a la muntanya, uns dies a Tokyo, un dies a la India, uns dies a Egipte, un dies a la Patagonia i...uns dies a Finlàndia. Lluny d'aquest món ideal, ens hem d'anar conformant amb anar descobrint els diferents formats, mica en mica, any rere any.
El més important és anar disfrutant dels petits moments i petites il·lusions, sense anar més lluny, mai millor dit.

Molt bones vacances a tothom siguin quin siguin els destins que us acompanyin. Jo no us diré pas que escrigueu al bloc cada dia, sinó que foteu com vulgueu, si escriviu durant aquests dies...genial, si no, ho entendré perfectament, sou dels afortunats que proven tots els formats, que van a la platja, a la muntanya, fan un viatge...pels que treballeu, només dir-vos que ara potser és una mica dur però aneu pensant que d'aquí poc us tocarà a vosaltres i ho fareu en una bona època i els que us quedeu però no volgueu escriure, tb ho entendré. Quan s'està de vacances...s'està de vacances.

A disfrutar!

TB

dissabte, 19 de juliol del 2008

Reflexions
















Imatge d'Internet


Al desert també hi ha cadires...

Falta que algú s'hi assegui. Per un moments tothom ho voldria, però de seguida ens preguntaríem, que aquí hi falten coses (persones, animals, vegetació...).

TB

Temps era temps...
















Amsterdam és una ciutat dominada pel color gris. El primer cap de setmana de març del 2006 va ser especial, entre altres coses, perquè unes 16 persones de la colla vam poder viatjar a Amsterdam a partir d'uns bitllets que ens van regalar uns mesos abans en un programa de Tele.
Un cap de setmana dins la ciutat liberal per excel·lència va ser prou per entendre tot el que envolta a aquesta ciutat: des del barri roig, amb els característics aparadors de noies intentant fer negoci i també els característics clients; alguns joves buscant experiències noves i amb ganes de passar l'estona, el clàssic de cada setmana que ja té un edat, que busca companyia o que simplement té una amant perquè no pot aguantar a la seva dona. Les noies, algunes molt joves, cotitzen a la Seguretat Social per aquesta feina, a diferència d'aquí. Moltes d'elles han passat per una operació de canvi de sexe però és totalment inapreciable, tal com ens va comentar un client que anava mig begut i drogat que corria per aquells carrers.
Els coffee-shop estan plens a altes hores de la nit mentre que durant el dia són més transitats pels turistes. En algun cas, ens vam trobar que demanaven DNI per entrar. Es pot dir que n'hi ha de molts tipus: algun una mica "antro" i algun altre molt xulo decorat amb catifes i música àrabs.
Però la ciutat té més coses. Vull dir que té coses molt interessants a part del barri roig i els coffee. Per exemple, els canals. Tot i que no són els canals de Venècia, recórrer els canals d'Amsterdam és encantador sobretot pel fet d'anar veient les cases típiques d'aquesta ciutat amb la particularitat d'estar tortes (ja són així arquitectònicament) i de veure mascotes o animals incrustats a les façanes.
També vam veure alguns dels museus típics de la ciutat (El Van Gogh, Ritzsh museum, el museu del sexe...). Va faltar la casa d'Anna Frank i alguna cosa més que no va donar temps.
La plaça Damm també és una de les més maques de la ciutat. Amsterdam és una ciutat tranquil·la on es nota que no hi ha tants cotxes circulant com en qualsevol altra ciutat, però al principi també costa acostumar-se als ciclistes que te'ls creues per tot arreu i sembla que et vinguin xocar i també el tramvia que va molt ràpid. Les bicis són tot una andròmina, estan per llençar, però la gent les utilitza igualment.
Un cap de setmana per recordar, amb 16 persones, tots molt diferents, unes quantes baralles per decidir el que volíem fer, però...únic, per repetir a la ciutat grisa.


TB

dissabte, 12 de juliol del 2008

Dosi del dia a dia II






















Aquest matí m'he aixecat força d'hora obligadament per anar-me a tallar els cabells. M'ha costat molt després de l sprint d'ahir a la nit. Vam abandonar la nit clònica fent una marató fins el cotxe amb un espectacle de llamps, trons, pluja i pedra en el moment més interessant de les actuacions. Vaig veure els primers clons i bastant bé. Em va sorprendre saber que, un dels components és un "ex-triunfito", en Joan Tena, que acompanya moltes vegades a en Litus en els seus bolos. Els segons, els clons dels Beatles, van ser molt divertits. La reencarnació d'aquest mite estava present ahir entre nosaltres. Si una cosa tenen, és ser els clons dels beatles. Cançons idèntiques, actitud, vestimenta...ahir algú va recordar vells temps tot veient com cantaven i ballaven els més adeptes. Molt divertit. En el moment culminant de l'actuació (almenys per a mi), on s'esperava la presència dels altres clonats, un escenari de xàfec estiuenc va invaïr l'orfeó i el concert no va poder continuar.

Avui he començat el matí amb les coses que tinc pendents des de fa dies: cabells. La perruqueria plena. Entre casaments, canvis d'horari i altres...hi havia molta gent i m'he hagut d'esperar una bona estona. En un moment, m'he posat al dia de temes del cor, música comercial i pentinats de moda. Quin empatx de moda!!! Tothom vol ser guapo, fantàstic, estupendo...
Però el que realment no suporto...és que m'intentin endossar productes que no tinc ni la més mínima intenció de comprar. Últimament, quan hi entro em dóna més la sensació de trobar-me en un banc que en una perruqueria. Si et fas un bany de brillo, no caldrà que et tallis els cabells i tindràs el cabell molt brillant. Per les puntes forcades, tenim aquest sabó que és màgic, especial, les recupera, manté el to del tint, serveix de mascarilla, acondicionador...
Que tens el cabell arrissat i no et vols preocupar més per allisar-te'l...tens l'estirat definitiu...

Entenc la seva postura, han de vendre. Però el que no em sembla bé és que només arribar ja et fotin la cantarella, jo si vull un producte, ja el demanaré.

Bé, potser estic sent massa dura, quan també s'han de dir les coses bones: representa que t'arreglen i, en això sí que ho puc dir, que la majoria de vegades n'he sortit contenta. Que no tothom ho pot dir. Conec gent que quan torna de la perruqueria, se'l torna a rentar per perdre aquell bufat característic de senyora d'edats avançades. Jo això no ho faig. El dia de la perruqueria mantinc el look, ara això sí, el dia següent, me'l rento.

De tant en tant, suposo que és necessari anar-hi i passar per aquest calvari. Una de les coses que m'agraden és aquell massatge al cap que et deixa mig adormit. També m'agrada enterar-me d'alguna xafarderia d'algú del poble, mirar-me les arracades i els anells que tenen i observar "l'abans i el després" dels individus que van passant per allà.

Contra gustos...

TB