divendres, 11 de juliol del 2008

Dosi del dia a dia

















Pujo al cotxe aquest matí i m'adono que està més brut que mai que l'últim cop que el vaig netejar ho havia d'haver fet més a fons i no només per sobre. Una altra cosa que se suma a la llista de coses a fer del cap de setmana. Engego i poso la Norah...però al cap d'una estona m'adono que la Norah no m'ajuda a despertar-me sinó més aviat el contrari, em convida a tornar a dormir i...conduint...val més que no fotem el préssec. Intento buscar alguna cosa animada...intentant no distreure'm massa, però és complicat, tinc tots els CD's bastant ordenats (de les poques coses personals que tinc ordenades) i m'adono que la música dominant dins el meu cotxe no és d'allò més alegre. Alguna cosa trobaré, vaig pensant. Efectivament, trobo un CD rockero de gun'ns, un altre de Manu Chao i en Bob. No m'ho puc creure. Me'n falten. I PJ Harvey?? I Nirvana?? On són?? Retiro el que he dit abans. Què escullo?? En Bob té cançons de tot però últimament l'estic rallant massa i no li vull donar més protagonisme del que es mereix. Em quedo amb Gun's. Em poso les més emblemàtiques: Welcome to the jungle, Sweet Child of Mine, November Rain i Don't Cry. Suficient per despertar-me. Passo per la nova C-17. Això d'anar a 100-120 per aquí és tot un luxe. Ara, acostumada a tantes obres, a tants ziga-zagues, desviaments...sembla que estigui en un altre lloc. La calor traspassa els vidres i el sol penetra dins les ulleres. Tot i així, l'aire acondicionat fa el seu fet i m'ajuda a estar millor. Em trobo una coneguda de Sant Quirze que m'adelanta i em pita i m'adono també que he de quedar amb ella. Aquestes vacances faré una llista de tota la gent amb la que haig de quedar. Si no ho faig així, se m'acaba passant i no ho acabo fent. Després d'aquest break matinal, arribo a Vic.

TB

dimarts, 8 de juliol del 2008

Moment musical nº8















Foto extreta d'Internet


The leading guy


Words would't come stumbled all deaf and dumb
As the crowd awaits his great escape
And his fingers wouldn't move nervous back and blue
Just an eye game, game away now
And he had moved

And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care

So the crowd spit him out
And they shot him through the skies
They crucified rock and rolls worst leading guy

And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care

And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care

Micah P. Hinson


Avui voldria parlar d'un personatge que tot coneixent-ne la seva trajectòria em sembla emblemàtic. És el cantautor Micah P. Hinson que poc té a veure amb el Mika discotequero que tots hem conegut últimament i que té una veu que es pot assemblar a en Freddy Mercury però que l'estil musical no té res a veure amb el purament estil de Queen. Micah P. Hinson és un individu que està emmarcat dins l'escena country, folk i rock a l'estil Johny Cash o Nick Cave però amb un toc molt personal. El més curiós d'aquest personatge però és la seva vida i el valor que li suposa haver-se dedicat a la música.

Mica va néixer a Memphis en el sí d'una família força estricta i de conviccions molt religioses. La seva adolescència ja vé bastant marcada per la música i la composició però el fet que dóna un gir a la seva vida és la presència d'una dona que l'introdueix completament en el món de les drogues i en certa manera, el desvincula de la música. Així, Micah l'any 2000 és detingut i entra a la presó fins als 19 anys per "falsificació de receptes de medicaments". Un cop surt de la presó és expulsat de casa els pares i es troba amb les butxaques buides i sense absolutament res. Obligat a fer de captaire i dormint a cases d'amics, a cases de desconeguts, pels carrers...passa gairebé dos anys com un autèntic rodamón necessitat.

Micah en aquests moments està a punt d'enfonsar-se, no tant pel fet d'haver de viure enmig dels carrers sinó més aviat pel fet de no tenir ni una guitarra per compondre (la seva veritable passió). Més endavant, aconsegueix una feina de telemarketing, d'aquesta manera pot dormir en un hostal i aconsegueix també una guitarra i altres instruments que li deixen uns amics. Durant aquesta època tant dura i font d'inspiració aconsegueix compondre unes 30 cançons.

L'any 2003 es dedica a treballar els seus antics temes amb el grup de Texas The Earlies i, és a partir de llavors, quan una de les seves maquetes va arribar a la BBC a través d'un amic i Micah comença a veure el progrés després de la decadència.

La seva vena artística es deixa veure i és valorada per primer cop després d'una llarg malson. Tot i així, els entrebancs encara hi són presents. Els guanys dels seus primers discos van servir per pagar moltes de les multes que tenia pendents per tema drogues i altres. Les segones veus dels seus discos han estat cantades per ell en diferents tonalitats per manca de pressupost.

Amb les mans buides, una guitarra, un ampli i una bateria i poca cosa més va aparèixer a un concert que es va realitzar a Madrid l'any passat tot dient: Sóc pobre i m'han robat. La pròxima vegada portaré banda. Avui vé un amic de bateria, l'ha après a tocar fa dues setmanes i només se sap les meves cançons.

Així és com Micah representa l'anti-glamour amb el seu aspecte auster. Aquest personatge ningú ho diria però té 20 anys, quan en realitat sembla que en tingui 40. No pensem el contrari quan escoltem aquesta veu tan madura. Totes aquestes coses donen un valor molt apreciable als seus temes que són conseqüència de totes aquestes vivences que sobrepassen l'aventura i que serien autèntiques tragèdies i que queden constatades dins del seus discos. Un noi amb un passat ben obscur. Jo avui he posat la cançó The leading guy del disc The Baby& the satellite, una de les molt poques que surt en el playlist i una de les meves preferides. M'agrada molt aquesta combinació amb les dues veus greus. Jo us recomanaria, però, que us baixeu els dos discos d'Internet, no us n'arrepentireu.

Words would't come stumbled all deaf and dumb -Micah P. Hinson-

El seu myspace: www.myspace.com/micahphinson

TB

dijous, 3 de juliol del 2008

Vida de...


























...No sé perquè en diuen vida de gossos quan en realitat és de gats...

Frase: M.R.
Fotos: TB.

dimecres, 25 de juny del 2008

Bob Dylan en concert



















Encamp, 21:30h.

Com diu en Josep MªBrugera en el seu blog, el mestre va començar un quart d'hora abans del previst, cosa estranya, ja que és el primer concert que he estat en què es comença abans d'hora. De forma habitual, els concerts es retarden i no s'avançen i en algun cas (pocs) poden començar puntuals. L'entrada del mestre va ser mítica: com una autèntic fantasma o mòmia vivent va aparèixer caminant amb pasos molt lents a l'escenari i es va fotre de costat davant del teclat. Em va soprendre que no aparegués amb la guitarra. L'acompanyava una banda molt representativa de l'època i potser poc actual que no era espectacular però que en certa manera era la que "feia el fet" per les cançons d'en Dylan. El repertori va ser molt enfocat a fer sonar els temes més actuals del músic, fet que va fer agradar més del que s'esperaven als més rock'n' rolleros -així sonen els seus temes més actuals- i segurament va decebre als personatges més folk que hi havien per allà i que també anaven amb modelet acompanyat (barret de Cowboy, botes amb punta, hermilla, cervesa amb got Dylanià...). També n'hi ha que van disfrutar plenament d'aquesta barreja de rock'n roll, blues, folk, country...) com jo, per exemple. S'ha de reconèixer, però, en això també coincideixo amb tu Josep Mª, que tots plegats havíem de fer un esforç per reconèixer els temes més clàssics els quals el mestre canviava i els feia a la seva manera, a la manera que en aquells moments li rotava. Estic convençuda que és d'aquells personatges que sempre ha fet el que li ha donat la gana i en això també es veu reflectida la seva actitud amb el públic: una actitud passiva, egoista, antipàtica...en què no mostrava cap agraïment cap als seus espectadors que, d'alguna manera, en alguns casos, no deixen de ser el motiu de les seves cançons, trajectòria i música.
D'altra banda, el seu físic mostrava un iaio decadent que malgrat la seva genialitat va davallant...
La veu de Dylan, ara més que mai, és aspre, influenciada pel Whisky i per altres coses, predicant més que cantant. El cantant-poeta, ja és més poeta que cantant.

De totes maneres, no puc acabar d'una altra manera, ja que és allò que aquest personatge, malgrat tots aquests defectes, em transmet: els temes em semblen fantàstics: tenen carisma, personalitat i profunditat.

No sé si el tornaré a veure però no em queda res més que concloure tot dient que:

El mestre és el mestre i que m'ha deixat un bon gust...

En Josep Mª Brugera, n'explica més detalls en el seu blog. Per cert, felicitats pel post. Llegir-ho ara és com tornar a reviu-re el moment.

TB

dimecres, 18 de juny del 2008

Moment musical nº7























Like A Hurricane


Once I thought I saw you
in a crowded hazy bar,
Dancing on the light
from star to star.
Far across the moonbeam
I know that's who you are,
I saw your brown eyes
turning once to fire.

You are like a hurricane
There's calm in your eye.
And I'm gettin' blown away
To somewhere safer
where the feeling stays.
I want to love you but
I'm getting blown away.

I am just a dreamer,
but you are just a dream,
You could have been
anyone to me.
Before that moment
you touched my lips
That perfect feeling
when time just slips
Away between us
on our foggy trip.

You are like a hurricane
There's calm in your eye.
And I'm gettin' blown away
To somewhere safer
where the feeling stays.
I want to love you but
I'm getting blown away.

You are just a dreamer,
and I am just a dream.
You could have been
anyone to me.
Before that moment
you touched my lips
That perfect feeling
when time just slips
Away between us
on our foggy trip.

You are like a hurricane
There's calm in your eye.
And I'm gettin' blown away
To somewhere safer
where the feeling stays.
I want to love you but
I'm getting blown away.

Neil Young



Avui... Neil Young. Estava al cotxe i ara portava bastants dies escoltant a la Joana Serrat. No me'n canso. Aquesta noia és increible, cada cop que l'escolto penso en mites com: Patti Smith, Cat Power, Jewel, Alanis Morrisette, Dylan i moltes altres grans influències sense exagerar. Queda pendent dedicar-li un post.
Doncs bé, després he decidit posar el The Greatest Hits de Neil Young i he pensat que la cançó que estava escoltant i que em feia passar uns moments fantàstics dins el cotxe havia de ser moment musical dins del blog.
Aquesta no és ni més ni menys que...Like a Hurricane, com un huracà. Aquesta cançó entenc que està dedicada a algun amor impossible. Així, a banda de les guitarres del començament i del final que parlen per sí mateixes ens invaeïx aquest romanticisme que despren la cançó.

I am just a dreamer, but you are a dream (Sóc un somiador, però tu també ets un somni).
You are just a dreamer, but I just a dream (Ets una somiadora, però jo també sóc un somni).

Neil Young cantant canadenc que oscil·la entre la música: rock, folk i country i que va començar amb un grup que es deia: Neil Young & The squires. Posteriorment va acabar formant la banda Buffalo Springfield i la seva última formació a banda del seu projecte en solitari va ser: Crosby, Stills, Nash & Young. Al llarg de la seva carrera, ha anat publicant molts discos. No me'n conec ni la meitat ja que n'hi ha molts i de molt antics però més o menys he anat escoltant els temes més clàssics. Fa poc vaig comprar el recopilatori Greatest Hits i n'estic bastant contenta. Ho deixo obert, per si algú més coneixedor de Young o més representatiu de l'època, hi vol fer alguna aportació.

Segons fonts diverses, la seva música ha influenciat a grups com: Pearl Jam, R.E.M., Teenage Fanclub, etc i ell mateix ha estat influenciat principalment pels Beatles, entre altres.

Poc més en puc dir, només que les seves cançons són úniques, que té una veu molt especial i que el so de guitarra em sembla molt "Young".


I am just a dreamer,but you are just a dream.
You are a dreamer, but I am just a dream.
-Neil Young-


TB

dimarts, 17 de juny del 2008

Osonosfera



















Flowers in the night. S.Q. TB.


Em sembla molt bé la idea de posar en comú tots els blogs de la comarca per compartir opinions, anècdotes, experiències tenint en compte la varietat de blogs: personals, polítics, literaris, poètics...una bona manera d'enriquir-se temàticament, passar una bona estona i participar-hi.

Salutacions des de l'osonosfera.