Dissabte 19 d'abril
Roger Mas Quintet. Jazz Cava de Vic. 23:00h.
El jazz lluny de ser un gènere elitista com s'ha dit moltes vegades, segueix sent almenys pel que respecta la meva opinió un dels estils més tècnics i complicats de la música. Aquesta etiqueta que moltes vegades ha obtingut, no té massa sentit si tenim en compte el seu origen, un rock'n roll fusionat que va acabar derivant amb aquest estil tan propi i peculiar.
Personalment, fa poc temps que m'hi he anat endinsant i tampoc és una música que escoltaria a tota hora però de tant en tant, una cançó, un concert...entra bé.
Sobretot, trobo fantàstics aquests estils fusió que hi ha actualment, com ara; algunes grans veus incorporades en el jazz o bé altres estils musicals amb alguns tocs d'aquest...em semblen brutals. Norah Jones seria un exemple, tot i que últimament ha adquirit una tendència massa comercial.
Com ara deia, la tècnica és una de les característiques d'aquest gènere musical. El nivell instrumental sol ser alt i el piano és la clau (aquest comentari no té cap mena d'objectivitat).
Lligat amb això, aquest dissabte em vaig animar a anar a veure a en Roger Mas, no el cantautor (tenen el mateix nom) sinó un pianista de jazz amb el seu quintet que, últimament ha estat força reconegut. La veritat és que va ser bastant impressionant tot plegat. En Roger tocant el piano amb aquesta força, el bateria molt contundent i totalment sincronitzat, el contrabaixista posant-hi el seu toc personal, el saxofonista i trompetista increiblement intensos i el guitarra tres quarts del mateix. Sincerament, em va semblar un gran concert. Al principi van començar molt animats i, a estones melòdics i després al final es van anar apalancant un xic més. Hi posaria un notable perquè, com he dit...el jazz tan pur és només pels apassionats com ara en Roger i la seva banda i els mestres de sempre com John Coltrane, Bill Evans, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada