queden............54 hores

QUEDEN....



54 HORES...

Moment musical nº7

Like A Hurricane

Once I thought I saw you
in a crowded hazy bar,
Dancing on the light
from star to star.
Far across the moonbeam
I know that's who you are,
I saw your brown eyes
turning once to fire.

You are like a hurricane
There's calm in your eye.
And I'm gettin' blown away
To somewhere safer
where the feeling stays.
I want to love you but
I'm getting blown away.

I am just a dreamer,
but you are just a dream,
You could have been
anyone to me.
Before that moment
you touched my lips
That perfect feeling
when time just slips
Away between us
on our foggy trip.

You are like a hurricane
There's calm in your eye.
And I'm gettin' blown away
To somewhere safer
where the feeling stays.
I want to love you but
I'm getting blown away.

You are just a dreamer,
and I am just a dream.
You could have been
anyone to me.
Before that moment
you touched my lips
That perfect feeling
when time just slips
Away between us
on our foggy trip.

You are like a hurricane
There's calm in your eye.
And I'm gettin' blown away
To somewhere safer
where the feeling stays.
I want to love you but
I'm getting blown away.

Neil Young


Avui... Neil Young. Estava al cotxe i ara portava bastants dies escoltant a la Joana Serrat. No me'n canso. Aquesta noia és increible, cada cop que l'escolto penso en mites com: Patti Smith, Cat Power, Jewel, Alanis Morrisette, Dylan i moltes altres grans influències sense exagerar. Queda pendent dedicar-li un post.
Doncs bé, després he decidit posar el The Greatest Hits de Neil Young i he pensat que la cançó que estava escoltant i que em feia passar uns moments fantàstics dins el cotxe havia de ser moment musical dins del blog.
Aquesta no és ni més ni menys que...Like a Hurricane, com un huracà. Aquesta cançó entenc que està dedicada a algun amor impossible. Així, a banda de les guitarres del començament i del final que parlen per sí mateixes ens invaeïx aquest romanticisme que despren la cançó.

I am just a dreamer, but you are a dream (Sóc un somiador, però tu també ets un somni).
You are just a dreamer, but I just a dream (Ets una somiadora, però jo també sóc un somni).

Neil Young cantant canadenc que oscil·la entre la música: rock, folk i country i que va començar amb un grup que es deia: Neil Young & The squires. Posteriorment va acabar formant la banda Buffalo Springfield i la seva última formació a banda del seu projecte en solitari va ser: Crosby, Stills, Nash & Young. Al llarg de la seva carrera, ha anat publicant molts discos. No me'n conec ni la meitat ja que n'hi ha molts i de molt antics però més o menys he anat escoltant els temes més clàssics. Fa poc vaig comprar el recopilatori Greatest Hits i n'estic bastant contenta. Ho deixo obert, per si algú més coneixedor de Young o més representatiu de l'època, hi vol fer alguna aportació.

Segons fonts diverses, la seva música ha influenciat a grups com: Pearl Jam, R.E.M., Teenage Fanclub, etc i ell mateix ha estat influenciat principalment pels Beatles, entre altres.

Poc més en puc dir, només que les seves cançons són úniques, que té una veu molt especial i que el so de guitarra em sembla molt "Young".


I am just a dreamer,but you are just a dream.
You are a dreamer, but I am just a dream.
-Neil Young-


TB

Osonosfera

Flowers in the night. S.Q. TB.

Em sembla molt bé la idea de posar en comú tots els blogs de la comarca per compartir opinions, anècdotes, experiències tenint en compte la varietat de blogs: personals, polítics, literaris, poètics...una bona manera d'enriquir-se temàticament, passar una bona estona i participar-hi.

Salutacions des de l'osonosfera.

...

Ariadna in Perafita. TB.


No és tant important allò que van fer de nosaltres, sinó el que fem nosaltres amb allò que van fer de nosaltres.

Jean Paul Sartre

Altres especialitats de la casa

El Frietmuseum és el nou museu de la patata rossa a Bèlgica des del maig. Aquest està format per escultures i escultures de patates amb diferents formes i condiments. Els visitants també les podran provar.

La veritat, merescudes són les patates rosses de tenir un museu ja que hi ha pocs menjars que siguin tant agraïts per tothom com ho són les patates; ja siguin rosses, bullides, al forn, chips, braves...

Quan mengem patates, oblidem això "d'altres especialitats de la casa".

M'en vaig a fer unes patates!

Tothom té un bar que el fa seu, jo em quedo amb el Tsé-Tsé. No té res d'especial, però és el meu bar...

Sempre ens quedarà el Tsé-Tsé.

Moment musical nº 6

Under a glass moon

Tell me
Remind me
Chase the water racing from the sky
Always beside me
Taste the memories
running from my eyes
Nervous flashlights scan my dreams
Liquid shadows
silence their screams
I smile at the moon
Chasing water from the sky
I argue with the clouds
Stealing beauty from my eyes

[ Letras de Canciones encontraron en es.mp3lyrics.org/d46 ]
[Chorus:]
Outside the soundness of your mind
Bathing your soul in silver tears
Beneath a blackened summer sky
Praying for time to disappear

Beneath a summer sky
Under glass moonlight
Night awaits the lamb's arrival
Liquid shadows crawl
Silver teardrops fall
The bride subsides to her survival

By your hand
I've awakened
Bear this honor in my name

[Chorus]

Dream Theather

Aquest moment musical és una petició. Espero que t'agradi i que, si ho creus necessari, hi afegeixis alguna cosa al teu grup predilecte.

Avui li toca el torn a Dream Theather "El teatre dels somnis". Els genis de la tècnica i amb diverses influències: les principals;Yes, Genesis, Steve Morse. I les més secundàries: Elton John, U2, Iron Maiden, Deep Purple, Queen i fins i tot Muse en alguns dels seus últims temes. Altres grups com Metallica, també en són els seus adeptes. La música és totalment progressiva. De fet, el seu estil el podem caracteritzar com a: metal progressiu. Aquests nois provenen d'una escola de música molt important que és Berkeley i, on també s'hi va formar l'osonenc Quim Abramo com ja vaig comentar anteriorment. Alguns dels components es van conèixer allà i si una cosa té aquest grup és la qualitat musical que, no deixa indiferent a ningú, però que moltes vegades es pot convertir en un malson sobretot en algun dels seus temes més "metal". John Petrucci, el guitarrista, va ser un dels protagonistes de la gira del G3, juntament amb Steve Vai i Joe Satriani i acompanyats també per Mike Portnoy, bateria de Dream Theather. I aquest trio de guitarristes estan considerats dels millors guitarristes del moment dins del panorama rock-metal.

Personalment, el disc que més m'agrada és: Metropolis Pt 2: Scenes from a Memory. I també aquesta cançó que he posat avui. No m'agrada tant el que estan fent últimament. Cada cop s'estan tornant més heavies, perdent així el feeling que desprenen amb les seves anteriors balades. L'any passat els vaig veure en directe a Saragossa al festival "Monster's of rock" i no em van agradar massa. És difícil d'explicar, els vaig trobar boníssims però avorrits. Moltes vegades, necessites un punt de...no sé com dir-ho, potser de "naturalitat", desafinació (sempre en el moment adequat) o...si més no...complicitat amb el públic. Els vaig trobar molt freds. M'agradaria pensar que no tots els concerts de Dream són com aquell.

La cançó que he posat avui m'agrada molt. Podria ser banda sonora, potser pel començament, ara no sé de quin tipus de peli...potser d'acció o de ciència ficció o...fins i tot de por. I els canvis m'encanten: el teclat brutal.

La lletra parla de l'univers. És un continu joc de paraules que parla de la unió de la natura amb algú, probablement del compositor. Normalment, les lletres acaben sent autobiografies. Sempre és més fàcil escriure sobre un mateix que imaginar-se depen de què.

Em quedo amb la frase:

I argue with the clouds

-Dream Theather-

Dedicat a tu.


TB