Ooh feeling good...

Muse és un d'aquells grups del s. XXI. Moltes vegades tendim a anar a enrere en el temps a l'hora de buscar bona música. Sóc la primera que em declaro fanàtica de la música dels 60 i dels 70 i que en algun moment he pensat que, aquella revolució musical era insuperable, però, la veritat és que, lluny dels registres més comercials, en l'actualitat també podem trobar autèntiques glòries. Precisament Muse és un d'aquells grups que s'ha alimentat dels referents i els ha millorat. Ha creat una simbiosi casi perfecte d'estils i una tècnica inigualable. Es pot ser més precís?? l'excés de notes amb què es belluguen no acaba sent mai un abús, com passa amb altres grups, com per exemple Dream Theater. Cada cop que els escolto, començo pel disc Origin of simmetry i segueixo amb l'anterior The Resistance i quedo bocabadada. Tot un esclat d'estils van arribant com un degoteig, sense pressa però amb profunditat a l'oida. Pocs discos i una petita trajectòria però amb un pòsit madur. Un so pop-rock contundent que, en ocasions es barreja amb l'electrònica i que presenta un embolcall totalment clàssic. Cada introducció i desenllaç va acompanyada d'un perfecte solo de piano clàssic, a vegades creació pròpia i d'altres, una pura interpretació d'algun compositor clàssic, en especial Chopin.
Els referents que abans parlava, des del meu punt de vista són molt clars sense entrar en matisos. Per una banda, la música clàssica com a base principal i com a estigma que va apareixent en gairebé tots els temes. Com he dit abans, compositors de la talla de Chopin tenen especial rellevància en aquest grup. Algun tema també pot recordar a una banda sonora o fins i tot a una òpera.
Queen crec que també té una gran influència, especialment el tema Guiding light i Unitated States of Eurasia. Igual que aquest grup, els Muse tenen la capacitat de projectar i transmetre una força humana a la seva música que permet fer himnes de les cançons. Permet també arribar a públic nombrós per la gran varietat d'estils que dona a conèixer, però sempre és un prototip de melòman exigent, això sí.
I...per últim, també crec que han absorbit elements de Radiohead. En alguns llocs, es parla que són deixebles d'aquests. Els Radiohead també tenen alguns temes molt especials però no és equiparable amb el nivell musical que tenen els Muse.
Si entrem en més matisos, també podríem trobar elements del Rock Progressiu com Dream Theater o altres, moments de funky, hip-hop i molta electrònica. Amb una música tant complicada, la llista de referents és inacabable. No ens podríem cansar mai. Podem triar segons el moment. Deixant el New Born o Uprising per quan necessitem adrenal·lina, Undisclosed Desires i I belong to you pels curiosos i Unitated States of Eurasia, Space Dementia i Micro Cuts pels més exigents i sibarites.
No hi ha dubte, Muse és la nova generació de la bona música. Són els nous Déus de la música actual. I amb això, ressenyo el meu moment musical nº10.

Feeling good

Birds flying high
You know how i feel
Sun in the sky
You know how i feel
Reeds drifting on by
You know how i feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
And I'm feeling good

Fish in the sea
You know how I feel
River running free
You know how I feel
Blossom in the trees
You know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
And I'm feeling good

Dragonflies out in the sun
You know wot I mean
Butterflies all having fun
You know what I mean
Sleep in peace when the day is done
It's an old world
It's a new world
It's a bold world
For me

Stars when you shine
You know how I feel
Said i'll be fine
You know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel

It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Ooh feeling good
Ooh feeling good

Muse



Ooh feeling good...

TB