El pòsit que queda..

Una altre cop tornes a ser aquí.  Omnipresent. Amb una força suprema. Intensa, molt atractiva, divina manifestació però no estable.

Ets un reflex de les meves mancances? Què intentes mostrar-me?

T'he estimat,
Em sento molt atreta cap a tu,
Tinc intensitat,

Però... L'univers m'està donant respostes i em diu en veu baixa: "no perdis el teu centre, recorda quin personatge fas i retira'de tu quan deixis d'actuar".

Sempre la meva guia i la meva estrella, gràcies per ser-hi i per acompanyar-me en les meves proves, gràcies, gràcies, gràcies.

Tb

Emocions efímeres, conceptes il·lusoris, falces creences

I...ja tornes a estar a aquí, benvinguda siguis, posant-me a prova, fent-me sentir allò que no haig de sentir. T'ho agraeixo, vull treure tots els meus dimonis fins a quedar-me buida, fins a ser tot llum. 

Què hi ha dins teu?? Un mar de dubtes, una repressió constant, incessants oblits, un turment de relacions...??? Amors prohibits??

Sóc conscient que has estat present en els temps passats i, ara has arribat en aquesta forma de pensament que es materialitza en tu.. Abans, has estat en altres cossos. Has estat també en altres àmbits: movent-me cap al consumisme, cap a solitud, cap a la malaltia, cap a la inseguretat....

Dins el meu ésser es produeix una lluita que una sent nostàlgia i es perd en aquest mar de dubtes, però aquesta només és una petita part. L'altra és la consciència i el meu esperit que és molt més gran que aquesta minúscula part.

Poso la consciència i sé que només necessito una goma d'esborrar, unes estisores per tallar i un llapis per dibuixar noves formes que substitueixen aquesta. Ja que, aquesta és efímera, arriba per recordar i per sanar. 

Les mans divines i l'energia divina dels que em protegeixen i m'envolten em condueixen cap al camí de la felicitat i només em demanen que confiï en les seves mans i la seva energia i, jo ho faig cegament, ja que els meus sentits estan limitats per les escolles d'aquesta dualitat i gran planeta anomenat terra però la meva intuïció i connexió resta intacte. 

He sentit passió cap a tu,

He sentit por,

He sentit rebuig,

he sentit desig,

he sentit necessitat,

he sentit compassió i...ara només puc sentir agraïment i...llibertat, perquè sé que m'estàs alliberant.

La llibertat és un sentir i es pot arribar a sentir en les més estranyes circumstàncies, fins i tot estant lligat de mans i peus. 

Gràcies a tu, deixo que segueixis el teu camí i jo el meu...infinitament agraïda. Que el mar s'emporti tot allò que em limita i em deixi únicament tot allò que fa sentir íntegra, fidel a la meva essència i completament en harmonia.  

Sempre lliure, lliure d'ànima. 

TB

El descobriment de l'ésser

Vivim a cegues, desconnectats de la nostra essència, fins que arriba un dia que...passa algo que...o bé ens atrapa o ens porta cap al nostre interior.

I no estic parlant de l'autoajuda, estic parlant d'una cosa que va més enllà, parlo de la consciència. 

El món físic, el materialisme, les pors, l'ego ens allunyen constantment del que som en realitat i, ens fa perdre'ns, equivocar-nos, actuar amb ira, odi, tristesa, emmalaltir...nosaltres no som així ni hem vingut aquí per cometre 10.000 vegades aquests errors, això és la nostra carcassa. 

El nostre pla i objectiu de vida està traçat des de més enllà del temps i de l'espai, des d'un estadi en el qual, a simple vista, no veiem, ni olorem, però sí percebem encara que no ens adonem.

Sí podem accedir en aquest estadi a través de la meditació, del reiki, del ioga o bé, els clarividents o clariaudients (persones que tenen les facultats psíquiques de percebre aquestes vibracions sense haver-ho treballat prèviament) directament.

Pensem que caminem sense direcció a seguir, sense saber que, encara que tenim total llibertat d'elecció,   el camí està més que traçat.

TB

LA TEVA CAIXETA MÀGICA.

Un indigent va estar a a vora de la carretera durant més de 30 anys. Un dia un desconegut va passar per allà.

-Una almoina? -va dir allargant la mà.

-No tinc res per donar-te- li va dir el desconegut i a continuació li va preguntar:

-On estàs assegut?

-Res-va respondre el pobre. -Sols és una vella caixa, estic assegut sobre ella des no se sap quan...-

-Has mirat alguna vegada què hi ha a dins?-

-Per a què? No hi ha res a dins-

-Prova-ho, fes-hi un cop d'ull.

L'indigent va aconseguir obrir la tapa. Amb infinita sorpresa i alegria va veure que la caixa estava plena d'or.

Eckhar Tolle. El poder de l'ara.

Com la pròpia ombra

I...apareixia en els seus somnis. Dia rere dia, com si fos la seva pròpia ombra. En poques ocasions la veia o la sentia, però estava allà. Havien fet massa tros de camí, a vegades ben pla i sense ambivalències. Però, com és evident, sempre hi ha obstacles i n'hi havia hagut. A mig camí, s'havia replantejat tornar enrere moltes vegades però sempre hi havia aquella veu interior que l'empenyia a tirar endavant i, quan sentia aquella força que li donava allò, estava disposada a caminar cap al més camí dels infinits.

No calien les paraules, es comunicaven a través de la mirada. El llenguatge no-verbal era el seu mitjà de comunicació. Sentir, sentir, sentir. El llenguatge és un invent humà molt productiu però en aquest cas estaven més enllà, en un altra dimensió, en un altre pla de consciència on les paraules resten.

I així seguirà, lluny o a prop, el silenci no es fondrà, seguira en un nivell còsmic i només ella i allò que semblava la seva ombra es mantindrà la resta dels seus dies.

I ella li va transmetre: "T'esperaré en una altra vida".

Recuperant l'Amatista i la turquesa...

L'Amatista brillava més que mai. Diversos cops havia passat per aquella botiga i sense mirar-la, aquella pedra l''enlluernava a l'altre cantó de carrer. Des de sempre que havia tingut com certa atracció pels minerals. Ho recorda perfectament, quan era petita li van regalar un braçalet de turquesa i el tenia guardat com si fos un tresor. Ella recorda que ni se'l posava per por a perdre'l però quan el contemplava, no podia evitar mirar-se'l durant uns segons. Anys després aquella amatista havia despertat el seu interès. Un dia en un restaurant, casualment va trobar un llibre sobre "Les propietats dels minerals" i el va comprar i a partir d'aquí va començar a endinsar-se profundament dins aquest món.

Els minerals tenen unes propietats físiques molt particulars, la manera en què estan formats ja no deixa de sorprendre. Però, també es diu que tenen propietats espirituals i curatives encara que això no es pugui demostrar. Els egipcis utilitzaven els minerals per curar malalties, per protegir-se del mal i actualment comencen a sorgir teràpies relacionades amb els cristalls. Es creu que les pedres tenen energia ja que poden equilibrar els chakres, calmar dolors i que creen una capa protectora contra les radiacions electromagnètiques.

Va obrir el llibre ràpidament mentre dinava i se'n va anar directament a l'Amatista, tot i que va veure que hi havia molts cristalls per descobrir i això l'emocionava. L'amatista era tal com la veia cada cop que passava per aquella botiga, de color lila, brillant i curiosament les propietats que la definien s'ajustaven molt amb als trets del seu caràcter. Va decidir comprar-la.
Quan va entrar en aquella botiga, no s'ho podria creure, es va quedar bocabada durant uns minuts. Hi havia infinitat de pedres i moltes d'elles eren d'una bellesa increible. Però una vegada li havien dit ( i no sabia a on) que la pedra que t'atrau al primer cop d'ull és la que has de comprar.
La té a la seva habitació juntament amb la turquesa de quan era petita i, cada cop que l'observa, s'oblida del temps, tot es immensament gran, és com si mirés a l'univers, tan poderós i majestuós i és en aquell moment que, les preocupacions habituals s'esfondren i deixen de tenir sentit. I, seguidament, venen al cap tot un cúmul de preguntes sense massa respostes.

Diuen que les pedres tenen energia curativa i cadascuna fa una funció determinada, tot plegat, sembla molt metafísic, però si ens parem a pensar....tot és energia, no??

L'amatista prové d'Uruguay i és una varietat de la família del Quartz. Adquireix aquest color perquè en el seu interior es barregen mol·lècules d'òxid de ferro. Com a propietats espirituals es diu que és una pedra estabilitzadora de les emocions i és curativa per l'imsomni, per les ansietats i depressions a part d'altres qualitats. Està relacionada amb el Cahkra de la coronilla.

Més endavant, va descobrir: Lapislatzuli, el Citrino, l'Ònix, la Pedra lluna, l'Ojo de tigre, la Malaquita, la Celestina, l'Àmbar, la Selenita, Howlita, la Turmalina, l'aiguamarina, tots els tipus de quartz, lepidolita i la seva fascinació la porta a conèixer dia rere dia diferents minerals.

TB

Ooh feeling good...

Muse és un d'aquells grups del s. XXI. Moltes vegades tendim a anar a enrere en el temps a l'hora de buscar bona música. Sóc la primera que em declaro fanàtica de la música dels 60 i dels 70 i que en algun moment he pensat que, aquella revolució musical era insuperable, però, la veritat és que, lluny dels registres més comercials, en l'actualitat també podem trobar autèntiques glòries. Precisament Muse és un d'aquells grups que s'ha alimentat dels referents i els ha millorat. Ha creat una simbiosi casi perfecte d'estils i una tècnica inigualable. Es pot ser més precís?? l'excés de notes amb què es belluguen no acaba sent mai un abús, com passa amb altres grups, com per exemple Dream Theater. Cada cop que els escolto, començo pel disc Origin of simmetry i segueixo amb l'anterior The Resistance i quedo bocabadada. Tot un esclat d'estils van arribant com un degoteig, sense pressa però amb profunditat a l'oida. Pocs discos i una petita trajectòria però amb un pòsit madur. Un so pop-rock contundent que, en ocasions es barreja amb l'electrònica i que presenta un embolcall totalment clàssic. Cada introducció i desenllaç va acompanyada d'un perfecte solo de piano clàssic, a vegades creació pròpia i d'altres, una pura interpretació d'algun compositor clàssic, en especial Chopin.
Els referents que abans parlava, des del meu punt de vista són molt clars sense entrar en matisos. Per una banda, la música clàssica com a base principal i com a estigma que va apareixent en gairebé tots els temes. Com he dit abans, compositors de la talla de Chopin tenen especial rellevància en aquest grup. Algun tema també pot recordar a una banda sonora o fins i tot a una òpera.
Queen crec que també té una gran influència, especialment el tema Guiding light i Unitated States of Eurasia. Igual que aquest grup, els Muse tenen la capacitat de projectar i transmetre una força humana a la seva música que permet fer himnes de les cançons. Permet també arribar a públic nombrós per la gran varietat d'estils que dona a conèixer, però sempre és un prototip de melòman exigent, això sí.
I...per últim, també crec que han absorbit elements de Radiohead. En alguns llocs, es parla que són deixebles d'aquests. Els Radiohead també tenen alguns temes molt especials però no és equiparable amb el nivell musical que tenen els Muse.
Si entrem en més matisos, també podríem trobar elements del Rock Progressiu com Dream Theater o altres, moments de funky, hip-hop i molta electrònica. Amb una música tant complicada, la llista de referents és inacabable. No ens podríem cansar mai. Podem triar segons el moment. Deixant el New Born o Uprising per quan necessitem adrenal·lina, Undisclosed Desires i I belong to you pels curiosos i Unitated States of Eurasia, Space Dementia i Micro Cuts pels més exigents i sibarites.
No hi ha dubte, Muse és la nova generació de la bona música. Són els nous Déus de la música actual. I amb això, ressenyo el meu moment musical nº10.

Feeling good

Birds flying high
You know how i feel
Sun in the sky
You know how i feel
Reeds drifting on by
You know how i feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
And I'm feeling good

Fish in the sea
You know how I feel
River running free
You know how I feel
Blossom in the trees
You know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
And I'm feeling good

Dragonflies out in the sun
You know wot I mean
Butterflies all having fun
You know what I mean
Sleep in peace when the day is done
It's an old world
It's a new world
It's a bold world
For me

Stars when you shine
You know how I feel
Said i'll be fine
You know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel

It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Ooh feeling good
Ooh feeling good

Muse



Ooh feeling good...

TB