Com enganxa la Salander....

És cert que em costa enganxar-me als best-sellers i molt. En general, per llegir sóc força especial, no m'enganxo a qualsevol llibre i és més, aquests grans èxits tant esperats i tant llegits per tothom sempre m'han provocat desconfiança. No m'ha passat això amb la trilogia de l'Stieg Larsson. En un principi, pensava no llegir-la, tot i que pel que m'explicaven, em cridava l'atenció l'argument.

Així doncs vaig decidir veure la pel·lícula i em va agradar bastant. Tot i que no era més que un thriller, em va produir molta curiositat el personatge de la Salander. Hi havia tant per conèixer d'aquest personatge...i a la peli no sortia pràcticament res de la seva vida personal. Però aquestes petites pinzellades que va anar deixant sense mostrar moltes coses van ser el que em va portar a decidir llegir-me la segona part de la trilogia: La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina on explica tota la història del personatge, del seu caràcter, del seu passat, de l'infern que li ha tocat viure a partir de tot l'entramat de personatges que ha estat rodejava al llarg de la seva vida i que li han acusat aquesta fòbia social que té i sobretot, l'admiració d'en Michael Blomkvist que sent cap a ella que farà que es jugui la vida per ella diverses vegades. La vaig trobar genial.

Ara estic a la tercera i última part: La reina al palau dels corrent d'aire. Tot just he començat però està molt emocionant.

En resum, la Salander és un personatge molt profund que cada dia et sorpren i que no deixa indiferent a ningú. En Mikael sent passió per la seva feina i per la Salander i la seguirà on sigui. En Zala, el pare de la Salander és un personatge que em penso que no té res de bo, l'únic, la seva intel·ligència, perquè, jo diria que no és pot ser més cabró. Els personatges policíacs reflecteixen la realitat. El primer tutor de la Lisbeth és un personatge molt tendre i bastant clau i el seu segon tutor, en Nils Bjurman és un altre cabró que li està molt bé el que li fa la Salander!!! Una de les moltes coses que té la Salander és que sap venjar i quan ho fa, ho fa bé. L'escena del tatuatge és boníssima.

Espero que no em decebi la tercera part del llibre i les altres dues pel·lícules.

Si sou antibestseller (és un dir) com jo, no us deixeu portar per les aparences.

TB

Sardenya

Tal com la imatge indica, Sardenya és un fantàstic lloc per gaudir de tranquil·litat i per desconnectat durant uns dies: platges fabuloses, poc turístiques, racons on només hi ets tu, bon menjar, etc.

La zona on hem estat nosaltres ha estat just al mig de la illa i era una zona extremadament rural i poc turística. Moltes vegades hem anat sols per la carretera. La casa on dormíem i sopàvem era espectacular. Quins menjars!!! I molt bon tracte per part dels italians.

Hem fet forces sortides amb el cotxe cap a altres punts de la illa, com al Nord on vam visitar l'Alguer (fantàstic!), Bosa, el Cabo Cacia i alguna coseta més. L'Alguer, que és la popularment ciutat coneguda de Sardenya és impresionant per la seva gran muralla que rodeja el mar i els seus carrers tant entranyables i a més a més fa gràcia poder parlar tranquil·lament amb la teva llengua a molts llocs.

Vam fer alguna altra sortida cap al Sud, cap a Cagliari i sobretot, a destacar un racó per recrear-s'hi, al poble de Chia, una cala anomenada Cala Chipola. La platja té diferents colors; des del blau, passant pel verd, el gris...

Evidentment, la part del mig que és on estàvem nosaltres, vam explorar-la gairebé tota: hi havia moltes platges per triar: una que la sorra estava formada per quarz blanc i una altra que la sorra era completament blanca...

El paisatge característic de Sardenya, també sorpren per les seves altes muntanyes i la verdor.

Totalment recomanable per unes vacances de poc estrés i amb ganes de disfrutar de les platges.

TB

La calor

...La veritat és que em despistes,
em treus la gana,
em canses,
em veus així i no fas res,
tu segueixes...
però m'agrades!!!

TB

Només quan siguem capaços de contemplar i entendre totes les possibles perspectives, podrem viure sense prejudicis.

TB

Ostres...ara mirava l'últim cop que vaig escriure al blog i ja ha passat algun dia...he anat mirant la freqüència d'escrits que tenia l'any passat quan vaig iniciar el blog i m'ha creat certa nostàlgia: primer, al recordar alguns dels escrits que havia fet que són reflexions vàries o la història dels moments musicals, en què a cada escrit explicava a la meva manera la biografia d'un músic, curiositats de la seva vida, la lletra d'algun tema en concret i alguna frase especial d'aquest. Segonament, també m'ha creat certa ràbia el fet que ho hagués deixat durant tant temps...suposo que no tinc excusa però l'explicació més fàcil per a mi és que he estat per altres coses, jejjejejjeje.
D'ara en endavant, em proposo a seguir comentant les meves petites històries, les meves neures, els meus plaers musicals, etc.
Com que el tema dels moments musicals, em va agradar molt fer-lo i de fet, no l'he considerat mai com acabat, avui seguiré amb un altre moment, el 9.

Moment musical nº9

The cure

Avui li toca el torn a The Cure, aquesta banda de rock que va néixer a finals dels 70 i que tenen unes quantes cançons força emblemàtiques: Boys dont cry, Friday, Lullaby i Lovesong. Aquestes podrien ser les més conegudes. The Cure és la típica banda adolescent d'aquella època, però la veu de Robert Smith, el seu aspecte gòtic a l'estil Johny Deep a Eduardo Manostijeras i les lletres del temes -més aviat introspectives i força pessimistes-, l'han convertit en tot un clàssic del rock "gòtic" i ha prolongat la banda en el temps.
La lletra que us poso a continuació és la: Lullaby, una lletra prou curiosa ja que sembla una història de l'Steven King sobre un Spiderman. Els videoclips d'aquesta banda estan molt bé, l'estètica i els papers que interpreten cada personatge (els músics) no deixen de ser factors molt importants per crear aquest ambient de peli de por. No m'estranyaria que a en Robert Smith li agradés en Tim Burton ja que, alguns videoclips em recorden a moltes de les seves pelis.
Si teniu més curiositats sobre aquest grup, podeu consultar la Viquidèdia on hi ha la seba biografia detallada.

Us deixo amb...

Lullaby

On candystripe legs the spiderman comes
Softly through the shadow of the evening sun
Stealing past the windows of the blissfully dead
Looking for the victim shivering in bed
Searching out fear in the gathering gloom and
Suddenly!
A movement in the corner of the room!
And there is nothing I can do
When I realise with fright
That the spiderman is having me for dinner tonight!

Quietly he laughs and shaking his head
Creeps closer now
Closer to the foot of the bed
And softer than shadow and quicker than flies
His arms are all around me and his tongue in my eyes
"Be still be calm be quiet now my precious boy
Don't struggle like that or I will only love you more
For it's much too late to get away or turn on the light
The spiderman is having you for dinner tonight"

And I feel like I'm being eaten
By a thousand million shivering furry holes
And I know that in the morning I will wake up
In the shivering cold

And the spiderman is always hungry


-The Cure-

TB

Què passarà aquest any amb la crisi?? Minvarà la nadalmania?? jo crec que no. Les obligacions, són obligacions. I jo em pregunto, què té aquesta festa d'espontani?? t'obliguen a decorar el pis o la casa, t'obliguen a consumir (quilos i quilos de menjar que la meitat s'acaben llençant i regals, per a tothom i...pel tio, pels reis. Encara és molt que no s'hagin inventat més dies!), t'obliguen a reunir-te amb la família (t'has de veure les cares en el moment i amb algú que no et fa massa gràcia veure, altres sí). És a dir, tot això és equivalent a = calers. Potser aquest any, alguna cosa es notarà en les compres, però segur que hi ha gent que ha estalviat per això. És com una cosa sagrada.
Tots ens queixem, però a l'hora de la veritat estem ficats dins el pou, menjant més que mai, comprant més que mai, explicant els mateixos acudits de cada any. Any rere any es repeteixen. Aquell tiet que es creu molt creatiu i que es pensa que és el primer cop que els explica, t'arriba amb el mateix repertori. Per no parlar de la loteria i...els programes televisius!!! jejjejejjejee.

Va...per avançat...bon nadal a tothom, bones festes i...què més hi ha?? Ah si!!! I...BON ANY

...El pensador dels gats...