L'odi del que tots ens alimentem, ens fa retrocedir com a persones i ens fa avançar com a supervivents.

TB

Lost

Els personatges de Lost

Jack Shepard: "Estar junts o morir sols". Intenta autoconvèncer-se que és d'idees fixes, que pot ajudar a tothom amb els seus coneixements mèdics i amb les seves idees científiques, però a causa dels misteris de l'illa sovint acaba pensant i actuant en contra del que pensa.
Sawyer: "Passo de la teva cara". És l'oposat a en Jack, intenta autoconvèncer-se que ell passa de tot, vol ser odiat pels altres però acaba sent dels mes herois i dels que salva a més gent.
Kate Austen: " Sempre vaig estar amb tu". Entre dues aigües. Emmig de tots dos. Li atrauen tots dos: l'un; per l'aventura i l'altre per la valentía i responsabilitat. El seu problema: la indecisió.
John Locke: "No em diguis el que no puc fer". No pots esperar res d'aquest personatge. Pot salvar algú en el moment més inesperat i tornar-s'hi en contra al cap de dos segons. Ara bé, és especial, té un do de supervivència que ningú té, ho ha superat tot, és invencible i alhora molt fàcil de manipular. La seva missió estava més que predestinada. Només dir que, John Locke era discapacitat i quan l'avió s'estavella dins l'illa, misteriosament, torna a caminar.
Harley: "En la meva ciutat tinc 156 millions de dòlars" És el que dóna humor a la sèrie i un dels que fa de lligam de tots. És entranyable i indispensable a l'illa.
Sun: La lleialtat en persona. Personatge que aporta dolçor, coherència i serenitat a l'illa.
Desmont: "S'ha d'apretar la tecla per salvar el món". Personatge valent i importantíssim que també fa de nexe de tots els altres. Característic pels seus viatges al passat i al futur a través del temps.
Benjamin Lynous: "L'única manera que un estafador et respecti, és estafant-lo! Tu ets bo en això Sawyer, jo sóc millor". Increible personatge manipulador i pervers. Podria ser un cap de secta. És capaç de portar fàcilment al seu terreny a algú que l'està apuntant amb una arma. Brutal actuació d'aquest personatge i molt bona expressió que produeix fredor i terror.
Sayid: "El temps no farà la diferència, sempre hi ha elecció". Ex-torturador. Increible també aquest personatge que és totalment extremista, capaç de fer el que sigui pels que s'aprecia i capaç de fer el que sigui pels malfactors.

Què té aquesta illa?? suposo que és una sèrie que no s'esperava, que no va de supervivència ni res d'això si és el que s'imagina qui la veu per primer cop, si no, misteri rere misteri i lapsus mental que és el que ens dóna adrenal·lina als que ens agrada pensar. Una bona elecció en els personatges-actors, un argument inescrutable, molta psicologia i una sèrie de fenomens un tant inexplicables (però que són totalment explicables dins la sèrie) és el que caracteritza Lost com una gran producció.

Personalment, ara mateix estic a la 5a temporada i totes tenen quelcom, però les tres primeres m'han captivat i enganxat. El que més m'està agradant són els personatges i els viatges en el temps que fan trontollar contínuament la imaginació i et pots arribar a mossegar les ungles sense parar. Encara que hi hagi lostmania i que això pugui rallar a la gent, no em cansaré de recomanar-la i proclamar obertament que en sóc adicte. Però...això, és com tot. Hi ha adiccions que valen la pena, aquesta n'és una. Espero degustar la 6a temporada i la gran final.


Com sempre, vaig pensar que no m'hi acabaria enganxant i...bé...no tinc paraula! En el fons, sóc una mica Jack.

TB

...Es poden viure molts anys existint, sense viure en absolut i,
de sobte, tot es concentra en un sol instant...

-Oscar Wilde

TB

sense capes

Sense capes
Escriure sense parar,
avui necessito expressar,
potser és que s'acosta final de setmana i,
com a tal, és indispensable treure l'energia acumulada.

Com deia el mestre: les coses estan canviant,
ja fa alguns anys que al mes de maig podia lluir jaqueta prima,
i ara, només s'ha de veure: abrics, paraigües, mocador i mal humor.

Ara ja sí que ho puc dir,
que espero amb delit que arribi l'estiu;
que els carrers es tenyeixin de groc, que sentim la melodia de les aus
i que el vent mostri la seva millor faceta.

Ara que el riu té un bon cabal i que
ja hem perdut tots els possibles paraigües que teníem a casa,
val més deixar-ho així, canviem de tema.

Per un forat vaig veure la primavera
però algú em va tocar per darrere i em va dir que:
que estava fent? que baixés dels núvols!!

Ara sí que ho puc dir,
que espero amb delit que arribi l'estiu,
que els carrers es tenyeixin de groc, que poguem anar sense capes, tal com som.

TB

Diumenge

Cançons que em fan pensar en petits moments viscuts,
discursos que sento i sento i no em crec,
flors que néixen després d'un hivern gelat de fred,
jocs de sentiments que comencen i no s'acaben,
tecles i notes que es toquen i que després es perden en la immensitat.

Així perdo el temps el diumenge,
no em puc creure que hi hagi tants detalls,
quan escric ho veig i m'ho crec,
perdo el temps, perdo el Nord, observant,
això és el que m'agrada.

Un got d'aigua mig buit a la punta de la taula a punt de caure,
una planta que va creixent amb la força de la llum,
uns ciclistes que passen per baix, que curiosament em veuen i em saluden,
un gos que busca desesperdament el seu menjar del dia,
la música de l'Anna Roig que penetra directament dins les meves entranyes..
un documental sobre la mitologia grega que em desperta un gran interès,
un somni totalment en desequilibri per a mi aquesta nit i que,
encara recordo.

El teu somriure davant el meu,
un viatge a NY el proper estiu,
aquell cafè escumós acabat de fer,
la conversa amb una amiga que m'ha trasbalsat,
una frase que semblava una promesa i que ha resultat ser un engany.

Així perdo el temps el diumenge,
no em puc creure que hi hagi tants detalls,
val la pena parar-s'hi cosa que no fem normalment,
ja que passen desapercebuts.
Perdo el temps, perdo el nord,
això és el que m'agrada: el diumenge.

De tot

Tants dies esperant per poder publicar un comentari, tantes sensacions reprimides... i ara que hi sóc, no sé ni com començar, són moltes coses les que volia dir...

En primer lloc que, altre cop m'ha captivat el carnaval de Torelló...(per 27 any consecutiu?). Sé que hi haurà gent que pensarà que és totalment exagerat el que sento, però la veritat, no me'n sé amagar. Un cop més: em cau la baba davant de tanta participació, tant curro, originalitat i ganes de passar-s'ho bé. Disfresses com; els paracaigudistes (diuen la disfressa de la crisi perquè estava feta amb els mínims recursos i feia gran efecte), les meduses, les meves estimades oques (guanyadores), els avatars, els flamencs, etc. em trec el barret!

Una altra cosa que volia dir és que, estic commocionada amb l'estrena de la nova peli d'en Tim Burton de L'alicia al país de les maravelles. Ja em mossego les ungles. Crec que, ha estat una de les meves moltes pel·lícules preferides de la infancia però el fet de saber que aquesta nova versió passarà per les mans d'aquest gran director em supera (en sentit molt i molt positiu).

I ara, canviant de tema, abans estava xafardejant pel facebook i he descobert el blog del programa ànima i, m'ha agradat bastant, surten les coses previstes per cada programa i està molt bé. He trobat un vídeo molt xulo d'animació sobre uns convidats que hi haurà aquest any a l'animac. Us el recomano, es diuen: The quay brothers.

I, per avui crec que ja està bé, els retorns han de ser curts per no cansar.

L'ànima es pot veure si intentes arribar-hi

TB

John Lennon

I LOVE YOUR GLASSES...

TB