I...ja tornes a estar a aquí, benvinguda siguis, posant-me a prova, fent-me sentir allò que no haig de sentir. T'ho agraeixo, vull treure tots els meus dimonis fins a quedar-me buida, fins a ser tot llum.
Què hi ha dins teu?? Un mar de dubtes, una repressió constant, incessants oblits, un turment de relacions...??? Amors prohibits??
Sóc conscient que has estat present en els temps passats i, ara has arribat en aquesta forma de pensament que es materialitza en tu.. Abans, has estat en altres cossos. Has estat també en altres àmbits: movent-me cap al consumisme, cap a solitud, cap a la malaltia, cap a la inseguretat....
Dins el meu ésser es produeix una lluita que una sent nostàlgia i es perd en aquest mar de dubtes, però aquesta només és una petita part. L'altra és la consciència i el meu esperit que és molt més gran que aquesta minúscula part.
Poso la consciència i sé que només necessito una goma d'esborrar, unes estisores per tallar i un llapis per dibuixar noves formes que substitueixen aquesta. Ja que, aquesta és efímera, arriba per recordar i per sanar.
Les mans divines i l'energia divina dels que em protegeixen i m'envolten em condueixen cap al camí de la felicitat i només em demanen que confiï en les seves mans i la seva energia i, jo ho faig cegament, ja que els meus sentits estan limitats per les escolles d'aquesta dualitat i gran planeta anomenat terra però la meva intuïció i connexió resta intacte.
He sentit passió cap a tu,
He sentit por,
He sentit rebuig,
he sentit desig,
he sentit necessitat,
he sentit compassió i...ara només puc sentir agraïment i...llibertat, perquè sé que m'estàs alliberant.
La llibertat és un sentir i es pot arribar a sentir en les més estranyes circumstàncies, fins i tot estant lligat de mans i peus.
Gràcies a tu, deixo que segueixis el teu camí i jo el meu...infinitament agraïda. Que el mar s'emporti tot allò que em limita i em deixi únicament tot allò que fa sentir íntegra, fidel a la meva essència i completament en harmonia.
Sempre lliure, lliure d'ànima.
TB
