M'encanta veure com plou. Quan l'aigua cau amb una força i una intensitat aterridores. Després d'una tarda d'una bona xerrada amb una amiga, ara és un moment de calma, moment per reflexionar, moment per descansar.
Estic reprenent forçes abans d'anar a sopar ja que avui vaig de convidada i haig d'estar en plenes facultats. És inevitable però, que cada cop que tinc un moment, deixar de pensar quines possibilitats tinc de trobar una cosa que he perdut. A partir d'ara, la meva tàctica serà deixar de buscar-ho, perque quan ho trobi: m'estarà esperant.
Ara observo que plou i fa sol, com la cançó de Sopa. L'aigua deixa de caure amb la mateixa intensitat i les gotes cada cop són més dèbils i transparents. Només ha estat un ensurt. Un d'estiu. El temps just per reflexionar i per concloure amb la frase que estava esperant de mi mateixa. Ja és hora d'anar a sopar.
