He començat el matí una mica adormida, tenint en compte que ahir vaig allargar una mica la nit amb el teatre. Vaig anar a veure "El profe" dirigida per en Pep Tines. Aquesta obra em va semblar correcte, ni millor ni pitjor del que m'esperava. L'argument era bo però hi faltava alguna cosa. Dic això, perquè hi van haver-hi moments que anava mirant el rellotge o directament desconnectava sense adonar-me en algun diàleg. Tot s'ha de dir que l'actuació d'en Pep Simon va ser francament bona.En resum: un profe vocacional de la bella escola obsesionat en uns valors molt tradicionals en l'ensenyament en què els alumnes escoltaven atentament al professor i aquest podia ensenyar tot el que es proposés. Com que no sap adaptar-se al canvi de generació, ni tampoc intenta de canviar el seu mètode, cau en una depressió i decideix carregar-se a mitja classe d'alumnes per fer eliminar aquesta angoixa que li provoquen.
"El profe" representa el monstre dins l'obra en tots els sentits. Per una banda, el monstre vist des del punt de vista dels seus alumnes, el monstre que es creu ell mateix i el monstre social que se n'acaba derivant: un assassí.
Quan l'estan a punt de condemnar a cadena perpètua, algú se li acut que aquesta història podria ser explicada en els teatres per ell mateix i llavors és quan "el profe" es converteix en un actor que cada nit explica la seva vida als escenaris i quan surt ja l'esperen un grup d'escoltes i policies per tornar-se'l endur cap a la presó.
"El profe" té una visió molt negativa de l'ensenyament i dels joves i en lloc de plantejar-se el repte de com educar-los, decideix quedar-se cada dia de peu dret explicant la biblia en vers encara que no l'escoltin fins que l'hi agafa l'atac...aquell cop d'ira li servirà per més endavant poder ser escoltat per algú en un teatre però la impotència de no haver fet res dins aquella classe, perdurarà en el temps...
TB
